Ciutat portuària, artística, bohèmia, bruta i desordenada. Té un encant innegable. Les cases de mil colors llampants en carrers estrets, empinats i caòtics, els tallers d'artistes i els bars i restaurants bohemis li dónen a Valparaiso un aire especial.
La ciutat té dues parts, una la part plana a la vora del mar on hi ha tot el comerç, bancs, oficines, administracions,... i l'altra els "cerros" que és on reina el caos i on hi ha l'encant. Per accedir als "cerros" hi ha ascensors de finals del segle XIX guapíssims. m'intal·lo al Cerro Alegre al costat del Cerro Concepción en un alberg preciós que sembla una galeria d'art, el "Luna Sonrisa" (els noms dels carrers, albergs, restaurants,etc estan molt ben escollits). Hi ha en el Cerro Bellavista un museu a l'aire lliure que no és més que
moltíssims carrers amb les parets grafitades i amb murals d'actor, és molt bonic...Una ciutat per passar-hi uns dies, caminant, prenent tè o xocolata calenta, menjant molt bé i fent algun pisco sour de tant en tant. Neruda tenia aquí una de les seves tres cases, la Sebastiana i molt aprop la tercera i la seva preferida, la Isla Negra. Les cases de Neruda són un atractiu turístic per la seva construcció esbojerrada i les seves coleccions d'objectes de tot tipus
A la vora de Valparaiso hi ha la ciutat de Viña del Mar, que a mí em sona a festival de la cançó de l'estiu. És una ciutat d'estiueig amb un gran casino i molts blocs d'apartaments, la zona del casino just davant del Pacífic té un gran paral·lelisme amb Santander (i no ho dic per la infestada d'oficines bancàries de l'entitat que hi ha per aquí...). Sembla mentida com dues ciutats poden estar tan aprop l'una de l'altra i alhora estar tan allunyades, són la nit i el día.
No hay comentarios:
Publicar un comentario