Només arribar a La Serena noto una sensació que fa honor al seu nom. Arribo de matinada a l'estació d'autobusos i per la meva sorpresa, hi ha vida!!! A la terminal està oberta una cafeteria que sembla una d'aquelles on Robert de Niro parava a prendre café a Taxi Driver, esmorzo i camino encara de nit fins arribar al Hostel, la ciutat és tranquila i serena.
Després de dormir una estoneta, les meves optimistes sospites es consoliden i trobo una ciutat oberta, fresca, tranquila, amb una gran vida i amb gent de cara relaxada.
La Serena és la segona ciutat més antiga de Xile, amb la seva plaça d'armes, catedral i moltíssimes esglésies de totes les ordres, dominics, franciscans, agustins,.. Té un gran passeig decorat amb estàtues que són reproduccions de les antigues greco-romanes (Apol·los, Dianes, Danaes, Discòbols,...) però construides abans d'ahir; en un altre tram del passeig les estàtues són personatges insignes de la localitat que no conec i que a totes els falta el nas, només reconec entre elles la de Gabriela Mistral, figura literària imprescindible natural de la zona. El passeig desenboca a un gran far a la platja. La platja és llarga i desèrtica a aquesta època, passejar-hi durant més de dues hores m'ha agradat moltíssim.
El centre de la ciutat manté la arquitectura colonial de cases baixes i ben decorades però ara són seus de comerços moderns, cafeteries i restaurants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario