DE BOLIVIA A ARGENTINA

Els autobusos de Bolivia són un poema; les carreteres, una tragèdia. El bus que em porta de Potosí a Villasson -la frontera- és un habitacle dens i poc confortable. Al entrar penso que no podré aguantar aquella càrrega ambiental durant les 14 hores de trajecte però no, en cinc minuts ja estàs acostumat, ens acostumem a tot amb una facilitat increible, gairebé és trist perquè també vol dir que ens desacostumem a tot amb la mateixa facilitat, som així. Doncs en molt poca estona un ja se sent part d'aquell habitacle e inclús participes d'aquella bacanal deixan-te anar alguna llufa... Després d'innumerables incidències i anècdotes de tot tipus arribo de matinada a la frontera, travesso el poble a peu esquivant els borratxos -era diumenge matí- i passo el catxondeo de la frontera boliviana i a continuació l'argentina. Un altre bus em portarà al cap de 8 hores a Salta. Les carreteres són asfaltades!!! De Salta (fantàstica ciutat) vaig a Mendoza, 17 hores, ja que tinc la intenció de passar a Xile per el pas de Libertadores, al peu del Aconcagua. Un cop allà les nevades i allaus provoquen un colapse increible a les carreteres i el pas està tallat no sé quants dies, per sort trobo un vol barat i marxo a Santiago, on m'espera la Viviana, per enllaçar amb el pròxim destí.

El poc que he vist d'Argentina m'ha agradat molt i és que aquesta gent està viva i disfruta de la vida i això es nota. A més és el país de Maradona: D10S!!! http://www.youtube.com/watch?v=-PIB40HPPHU
http://www.youtube.com/watch?v=skqSasWQc5c