GAME OVER

Aquest és l'últim post del blog. Avui he visitat el lloc del bateig, a Betania, on es creu que Sant Joan Baptista actuava i on va ser batejat Jesus, al riu Jordà. He executat una missió privada i secreta...

He estat pensant com tancar aquest blog, que m'ha aportat molta satisfacció i que estic molt content d'haver escrit doncs penso que serà un bon record del viatge. He intentat sempre transmetre el que sentia i avui estic content de tornar a casa, en tinc moltes ganes. Moltes gràcies a tots aquells que m'heu acompanyat en el viatge i que així m'ho heu fet sentir, de veritat que s'agraeix moltíssim. He decidit que la millor manera de tancar el blog és amb un RESUM GRÀFIC, UN POEMA i UNA CANÇÓ. Adéu.

Mira que passes sense saviesa
pel vell camí fressat, tan sols un cop,
i que la veu de sobte cridarà
el secret nom que porta en tu la mort.

No tornaràs. Recorda, no t’apartis,
mentre fas via, del que tan senzill
és d’estimar: aquest blat i la casa,
el blanc senyal de barca dins el mar,
el lent or de l’hivern ajaçat a les vinyes,
l’ombra d’un arbre damunt l’ample camp.

Oh, sobretot estima la sagrada
vida de l’arbre i la remor del vent
a les branques que s’alcen vers la llum!

Salvador Espriu (Llibre dels morts)

http://www.youtube.com/watch?v=rcspBp0K7ko

Canto. El mismo dolor. Bunbury

TEL AVIV (ISRAEL)

Passo la festa del sàbat jueu a la platja de Tel Aviv, una platja llarguíssima plena de vida, de gent passejant, fent esport, surfistes, banyistes, les terrasses plenes de gent bebent cervesa i conversant, molta vida i tothom molt alegre i feliç... El mar està encrespat, m'el miro i penso que a l'altre extrem hi ha casa i entremig Creta i Sicília.

Ahir va ploure tot el dia i feia un temporal de vent que et tombava, després de passar una mala nit, no sé si per els pilotassos de gin-tonics que em van posar al Mike's Place o per la llitera cutre o perquè els tres companys d'habitació són uns festival·leros que un ha arribat a les 3, l'altre a les 6 i l'últim a les 8:30 amb les corresponents entrebancades, objectes caiguts i brasta d'alcohol mal digerit junt amb l'olor de tabac enganxada a la roba i els cabells... Es passaran el dia dormint fins al vespre, que hi tornaran i l'habitació altre cop sense netejar ni ventilar: una lleonera!!!

Tel Aviv és una ciutat totalment moderna i jove, dinàmica i amb molt d'ambient. M'agrada molt, crec que tota la gent moderna d'Israel viu aquí, no he vist ni un ultraortodox ni cap expressió de religiositat en ningú, tot és relaxat, "easy going", "keep cool", "buena onda".

Quan cau el dia i davant l'espectacle de les cometes dels kite surf al cel amb la posta de sol, he anat corrent a buscar la càmara per fer fotos del moment.

OH JERUSALEM !!! (ISRAEL)

Oh Jerusalem de David, de Salomó, de Nabucodonosor, de Siro, d'Alexandre el Gran, de Judes Macabeu, d'Herodes el Gran, de Jesus de Natzareth, de Constantí, de Mahoma, dels Creuats, de Saladí, de Sulimà, dels britànics, dels jueus, dels palestins... Més de 4000 anys d'història, de conquestes i reconquestes, de temples meravellosos i llocs sagrats. Ciutat Santa per les tres grans religions monoteïstes, bressol de civilitzacions.

Visito els llocs sagrats de la tradició judaico-cristiana i em centro en tot allò relacionat amb Jesus: la Via Dolorosa, el Sant Sepulcre, la llosa on va reposar el cos de Jesus baixat de la creu,... Tot està aquí, ho pots tocar, tota la nostra història, tota la nostra tradició; la Bíblia i el Nou Testament en 3D, però ho trobo buid d'espiritualitat, de misticisme. Penso que les capes i capes de sang, d'odi i de terror han creat uns sediments que han borrat l'espiritualitat del lloc. Les esglésies, sinagogues i mesquites estan construits uns sobre els altres, uns a tocar els altres. Quan repiquen les campanes de les esglésies, les mesquites resen el Corà en altaveus altíssims i els jueus es lamenten sords davant del mur.

Avui Jerusalem es divideix en la ciutat moderna, totalment jueva i com qualsevol ciutat occidental, i la ciutat antiga on conviuen en un espai petit els barris armeni, jueu, cristià i musulmà. Cada un amb els seus mercats bulliciosos que es toquen i es barrejen aparentment amb convivència pacífica.

Amb la creació de l'Estat d'Israel després de la resolució de la ONU, Jerusalem -la capital- acull mil·lers i mil·lers de jueus vinguts de tot el món, de la diàspora de fa gairebé 2000 anys. Caminen orgullosos i feliços per aquest país seu, mostrant i exhibint les seves costums. Tots ténen molts fills, és normal veure parelles amb 4, 5 i 6 fills, estan repoblant el país. La policia i exèrcit -de gent molt jove- van armats fins a les orelles (estan en guerra) i estan per tot arreu. La terra que els ha estat donada no la deixaran perdre, que ningú ho dubti.

Dormo en un hostal palestí, menjo en un restaurant armeni, compro en botigues jueves i sóc cristià: així és Jerusalem avui, demà serà només jueva.

MAR MORT (ISRAEL)

Creuo la frontera egipto-israeliana a peu. És una manera molt autèntica de cambiar de pais, ja ho he fet en molts altres: un autobús et deixa a un extrem, travesses caminant les dues fronteres i et busques la vida. Fer-ho caminant et dóna consciència del canvi i en aquest cas més doncs la frontera israeliana és un control de veritat, minuciós i estricte.

Entrar a Israel és un xoc venint de països musulmans; tot sembla clar i lluminós: botigues, bars, jardins, discoteques, tot és net, noies amb els cabells al vent, tirants i minifaldilles o malles de la casa "marconi".

Un autobús em porta al Mar Mort, el punt més baix de la terra: el meu "baixímetre" marca -400 metres sota el nivel del mar (els altres mars, és clar). Només arribar de nit, vaig a la platja per experimentar la sensació de flotabilitat tan famosa, l'aigua està fresqueta i saladíssima. El 30% del mar és sal i això fa que flotis com un suro, és una sensació molt estranya, curiosa i agradable.

Impossible nadar, impossible submergir-se. L'endemà amb el sol em torno a banyar i puc observar la bellesa del mar, de colors turqueses blaus-verds preciosos en contrast del blanc de la sal i del vermell i marró del desert que l'envolta. Tot el fons és sal, no sorra. Agafes grapats de sal i et fas fregues al cos que et deixen la pell fina com la d'una criatura. Tot plegat molt curiós i m'he fet la típica foto flotant, només em faltava el diari per ser encara més típic.

NUWEIBA -MAR ROIG (EGIPTE)

Surto d'Aqaba, al sur de Jordània, amb vaixell. És un golf estret on no perds mai la visió de la terra àrida i desèrtica a banda i banda. Desde la coberta del vaixell i mirant enrere es veuen les ciutats veïnes de Aqaba (Jordània) i Eliat (Israel), a la dreta Egipte i a l'esquerra Aràbia Saudí: 4 països, 2 continents, molta roca, molta pols, molta història i massa sang.

Aquest punt del planeta és un nexe de civilitzacions, costa comprendre com els homes s'han matat durant tants anys per aquest pedregar on no hi creixen ni els cards; però per aquí passaven totes les caravanes comercials d'Egipte i de l'Extrem Orient (Yemen, Saba) des del principi dels dies, els primers homínids també van passar per aquí. A més i sobretot, és bressol de les tres grans religions monoteïstes: judaïsme, cristianisme i islam. Tots fills d'un mateix Déu i tots fills únics. Quanta sang s'ha vessat en nom de Déu!!!

Arribo a Nuweiba, al costat del mont Sinaí, i el port és un galimatíes de dimensions extraordinàries: merda per tot arreu, gent cridant i corrent, el control d'equipatges desbordat i col·lapsat per els fardos enormes que la gent transporta, la gent saltant uns per sobre els altres i passant els detectors de metalls corrent i de dos en dos... un catxondeo increïble.

M'instal·lo en un resort mig abandonat, mig en obres, mig destruit que malgrat tot insinua un passat esplèndit amb una piscina central i platja privada (plena de merda però preciosa). Com no pot ser d'altra manera, sóc l'únic client de l'hotel i em tracten de meravella.

Al matí em reuneixo amb la Sarah, una jove anglesa afincada aquí des de fa més de 4 anys i casada amb un camàndules alemany amargat i malcarat. Espero que obri els ulls aviat i no massa tard. La Sarah serà la meva Dive Master per les inmersions al Mar Roig. Amb un jeep atrotinat ens perdem per entre estructures de formigó mai acabades fins arribar a una platja deserta on fem dues inmersions precioses, meravelloses: he vist tants i tants peixos i coralls, acuaris fascinants de colors vius, moltes espècies que no havia vist mai.

Fer submarinisme en aquestes condicions és una passada: dues persones soles sense iots turístics ni "sabelotodos" subacuàtics, en una duna al mig del desert que mor al mar, entrant caminant i sortint somrient en una platja on et pots endur la sorpresa de que passi un beduí a dalt d'un camell mentre tú estàs vestit de neoprè...