Creuo la frontera egipto-israeliana a peu. És una manera molt autèntica de cambiar de pais, ja ho he fet en molts altres: un autobús et deixa a un extrem, travesses caminant les dues fronteres i et busques la vida. Fer-ho caminant et dóna consciència del canvi i en aquest cas més doncs la frontera israeliana és un control de veritat, minuciós i estricte.Entrar a Israel és un xoc venint de països musulmans; tot sembla clar i lluminós: botigues, bars, jardins, discoteques, tot és net, noies amb els cabells al vent, tirants i minifaldilles o malles de la casa "marconi".
Un autobús em porta al Mar Mort, el punt més baix de la terra: el meu "baixímetre" marca -400 metres sota el nivel del mar (els altres mars, és clar). Només arribar de nit, vaig a la platja per experimentar la sensació de flotabilitat tan famosa, l'aigua està fresqueta i saladíssima. El 30% del mar és sal i això fa que flotis com un suro, és una sensació molt estranya, curiosa i agradable.
Impossible nadar, impossible submergir-se. L'endemà amb el sol em torno a banyar i puc observar la bellesa del mar, de colors turqueses blaus-verds preciosos en contrast del blanc de la sal i del vermell i marró del desert que l'envolta. Tot el fons és sal, no sorra. Agafes grapats de sal i et fas fregues al cos que et deixen la pell fina com la d'una criatura. Tot plegat molt curiós i m'he fet la típica foto flotant, només em faltava el diari per ser encara més típic. 
El fons és de sal i no de sorra???? !!!!! No pots submergir-te ni nedar????!!!!! OH MY GOD!!!!!!
ResponderEliminarSí, i a més estàs a -400 metres n/m. jajajaja. Si tens una ferida al cos pots veure les estrelles, em vaig mollar la cara i em va quedar la boca amb gust de sal durant hores i els ulls picaven que no vegis... La majoria d'aigua vé del Jordà i no té sortida, puc dir que m'he batejat amb aigües del Jordà... No és increible?
ResponderEliminar