A Livingston només s'hi arriba per mar. El trajecte més recomenat és baixar el riu Rio Dulce desde la localitat que porta el mateix nom. El riu és molt caudalós i passa per el mig de selva tota l'estona amb algunes petites aglomeracions de casetes de pescadors amb les seves canoes i algunes cases vacacionals de gent de la capital.A l'arribar a Livingston et retrobes amb l'ambient caribeny però sense platges boniques. La gent són negres procedents d'altres illes del carib i que parlen una llengua diferent que es diu garifuna, són bona onda, molta calor, molts mosquits, molta música, moltes bicicletes, molt carib.
De bon matí vaig a caminar per la platja en un passeig llarg enmig de
molta merda i sota un sol de justícia, la platja està molt bruta i l'aigua es veu totalment contaminada, em vaig trobant gent que passeja, pescadors, alguns turistes, pocs. De sobte un pont penjat em dóna entrada a una altra platja més bonica amb hotelets turístics i no tanta porqueria, continuo caminant fins arribar a un lloc que anomenen Los Siete Altares i que és un conjunt de pous i cascades daigüa dolça molt bonic i penso que tot esforç té recompensa
.
El temple més conegut és el del gran Jaguar que es troba a un extrem de la Gran Plaça, on es feien els sacrificis. També hi ha jocs de pilota, on els perdedors (normalment presoners de guerra o foranis condemnats a mort) eren també sacrificats. Hi ha un gran mercat i els edificis gobernamentals, així com l'observador solar. Totes les estructures estàn situades d'acord als solsticis d'estiu i hivern traçant líneas perpendiculars i creant jocs de llum amb el sol.
