Travessar a peu el pont de Brooklyn sempre té un encant especial. El dia és plujós i enboirat i això m'agrada. Travessar aquest pont amb la solana deu ser una experiència per recordar... A l'altra banda de riu m'emporto la fantàstica sorpresa de trobar un barri bohemi, de passat industrial i reconvertit en espais culturals, teatres, tallers i botigues que semblen obres d'art i restaurants xulíssims. Tot entre carrers empedrats i bonyeguts on encara hi queden les vies de tren, parets grafitades, tot molt recomenable.
Just a la vora hi ha un barri residencial, els Heights que son una espècie de barri de Pedralbes amb una calma increible, carrers cuidats, edificis baixos, preciosos, silenci, calma, pau, i molts diners.
Coney Island és com una fira de poble de grandíssimes dimensions on el seu màxim exponent és la coneguda nòria i que ara sembla ser que volen treure i està tothom recollint firmes i donatius per "Save Coney Island". Es troba en un passeig marítim molt llarg i una platja molt ampla on hi cap moltíssima gent, sobretot immigrants acostumats a anar el cap de setmana a escampar la boira. Apart d'això i del seu passat històric, em sembla un lloc poc recomenable...Amb certa decepció em decideixo a refer els 40 minuts de metro fins a Manhattan quan de sobte em trobo amb el FreakShow, amb tot un repertori de personatges sortits de vés a saber on i que em semblen criatures encantadores. Fantàstic espectacle de gent clavant-se claus amb un martell pel nas, tragant espases reals de més d'un metre, traspassant electicitat per el cos, menjant foc i encenent-se la llengua, xafant vidres, llengües partides com serps... Tot amb una conya fantàstica. Meravellós. Tenen una cervesa pròpia que està molt bona!!!
collons Pep, vas a l'altra costat del món i el més interessant és el "freak show" ... company d'aquests en trobes a tots els llocs. N'ESTÀ PLE !!!!
ResponderEliminarWow Josep, "You're a Coney Island baby, now"! Sempre m'ha fet gràcia aquest lloc. Eres l'unic espectador al Freak Show?
ResponderEliminarJajajaja un show fascinant... Per mí va ser especial perque una persona me'n havia parlat apassionadament l'any passat i a més per el disc del Bunbury amb el mateix nom. Al principi erem 3, jo i dues frikis però va anar arribant gent i seriem uns 10 o 12, clar que era el matí primera actuació...
ResponderEliminarMane, ja ho veus, jajajaja, t'hagués encantat!!! Merci per el sms, em va fer il·lusió.