Aviat al matí sortim de San Pedro de Atacama dues holandeses, un alemany, una parella de francesos i un servidor en direcció Bolivia. Gairebé sense donar-nos compte hem pujat a més de 4000 mts on trobem la frontera boliviana, que és una barraca de pastors amb una foto de l'Evo Morales i dos policies
que ells mateixos ens fan el canvi de moneda. Fa un vent gelat i comencem el tour que ens portarà fins a Uyuni. Durant el camí, anem travessant deserts majestuosos, surrealistes per la forma de les roques -un d'aquests deserts es diu "Desierto Salvador Dalí"-, entre els deserts destaquen les llagunes de l'Altiplà, veiem la Laguna Blanca, Laguna Verde, Lagura colorada, i jo què sé quantes més!!!! Amb els seus flamencs roses, centenars, mil·lers, elegants i cridaires. 
En el camí ens trobem també amb la sorpresa d'un pou d'aigua
termal a tocar una llacuna de l'altiplà, la temptació de banyar-se a més de 4000 metres rodejat de flamencs és massa gran, així que "al agua patos", aquí arriben més turistes amb 4x4 i un d'aquests s'em apropa i em diu "jo et conec..." "no ets el Masachs de Fiasa?" -començo a pensar coses rares...- resulta que és un amic de l'Heri de Sabadell i que haviem estat sopant junts a Begur, casualitats...
termal a tocar una llacuna de l'altiplà, la temptació de banyar-se a més de 4000 metres rodejat de flamencs és massa gran, així que "al agua patos", aquí arriben més turistes amb 4x4 i un d'aquests s'em apropa i em diu "jo et conec..." "no ets el Masachs de Fiasa?" -començo a pensar coses rares...- resulta que és un amic de l'Heri de Sabadell i que haviem estat sopant junts a Begur, casualitats...
Trobem també uns geisers que ens dónen consciència de que la terra està viva i que alguna cosa es mou per aquí sota, "la cosa está que arde!!", en un acte mogut per l'emoció decideixo saltar per sobre de l'alè sulforòs de Satàn.
La primera nit és en un refugi perdut al mig del no-res, la nit és llarga i freda, amb temperatures que s'acosten als -20ºC, per sort no hi ha nit sense dia i la nostra estufa natural surt puntual per l'horitzó.
La segona nit ens dóna la sorpresa de ser un hotel de sal, sí, de sal!!! Tot és sal aquí, el terra, els llits, les taules,...tot. També fot un fred que pela però el sac i les cuatre mantes del llit ho fan suportable, estem a tocar el salar de Uyuni i l'espectativa de veure aquest lloc fa que totes les incomoditats no tinguin importància..
Impressionat PEP, tiu ets com una enciclopèdia ambulant, gracies al teu blog estem viatjant a estones amb tu i fem cultureta!! Impressionant aquest zona de Bolivia, quins paratges mes curiosos, sals, aigues sulfuroses, un fred galciar!!! Que divertit això d'aquest personatge català que et pensaves que et venia a demanar perquè no estaves acabant tal obre que vas deixar a mitjes..je,je ets un Crak ja saps que ets el meu idol supervivent!! Ja em conectaré més sovint!! Petons
ResponderEliminarOsti PEP que guapo tot aixo!!!
ResponderEliminarTotalment d'acord amb els comentaris q et fa el Marc, és una passada com escrius Josep, fas q la gent es trobi el lloc q descrius, a més les fotos són increíbles de debó. M'encanta el teu blog, em transporta a milers de Km.
ResponderEliminarGracies Nuria, s'agraeix molt. Marc, estic content que ho segueixis i t'agradi, a mi m'agraden els comentaris i em fan companyia!!!
ResponderEliminar