UN NO-DIA I UN DIA A AUCKLAND (NEW ZELAND)

Agafo l'avió de Nova Zelanda el dia 25 a Santiago i arribo a Auckland el dia 27, el dia 26 d'agost del 2009 és un dia que no existeix en el meu calendari... Fins avui a Catalunya es veia sortir el sol abans que jo ho veiés i ara és al revés. No puc ser més lluny, si vaig més enllà és que estic tornant, és el que té estar a les antípodes.
Arribo a Nova Zelanda a les 4 del matí i faig temps a l'aeroport amb un café. El bus em porta al centre d'Auckland i vaig a parar a "la mare de tots els albergs!", incomparable: 9 plantes d'habitacions, 500 llits, bars, menjadors, sales de projeccions, agències de viatges, sales d'ordinadors, de tot... Em dónen una habitació de 6, quan entro només hi ha un llit ocupat per una espècie de hooligan adolescent que dóna la sensació que està dormint la mona. Són les 7 del matí. Vaig a conectar-me i a informar-me sobre el lloguer de cotxes. Descobreixo lamentablement que amb una fotocòpia del carnet de conduir -l'original el té un indígena de Chichicastenango- rés de rés...que vagi a la policia a demanar-ho...hi vaig. La policia diu que no pot ser. Torno. Em diuen que si la policia posa el segel a la còpia llavors sí. Decideixo dormir una mica; a l'habitació l'element segueix amb la mateixa postura. Són les 10. A les 12 em desperto i vaig a menjar alguna cosa, deixo el col·lega igual.
El centre d'Auckland m'agrada molt. M'havien parlat molt malament d'aquesta ciutat i en canvi m'agrada. Divideixo la població en tres: els blancs, els polinesis/maoris, i els asiàtics que n'hi molts i dónen molt color a la ciutat, japonesos sobretot. Hi ha molta gent tocant música al carrer i està ple de restaurantets amb les seves terrassetes, és molt agradable. Es condueix per l'esquerra i ningún parla espanyol.
Després de dinar torno a la policia i rebo una altra negativa. Que parli amb el consulat. Hi parlo. El cònsol està de vacances. Que truqui a un altre número. "si, si, si, comprendo pero llama a la embajada (en anglès, és clar). Els de l'embaixada: "uyyy esto no había ocurrido nunca...Es muy complicado..." "Sólo tienen que conformar con la policía española que yo con este pasaporte, tengo la licencia en regla" "Uyyyy, lo veooo muy complicado...mándenos un mail con los documentos y volviendo a explicar", només faltava escoltar de fons el clinc clinc dels glaçons a la copa balón i les pipades de puro...
Torno al hostel a deixar les coses a l'habitació i a conectar-me. El paio segueix amb la mateixa postura. Són les 15 hores.
Vaig a donar una volta per la ciutat en la que descobreixo "la mare de totes les llibreries" amb 3 pisos, 2 restaurants, mils de seccions i ple de racons amb sofas on els "nards"llegeixen llibres de gorra.
Torno al hostel per preparar alguna ruta alternativa al cotxe. El friki encara està igual... Dues possibilitats: 1) Dorm la mona segur. 2) Està mort. Són les 18.30.
Movilitzo a mitja Espanya per solucionar el tema del carnet i l'embaixada em contesta que passen de tot, que prou feina tenen amb els Ferrero Roche!!!
Surto a sopar i després faig una copa al garito del hostel i vaig a dormir. El pájaru ja no hi és. Són les 12 de la nit.
El jet-lag provoca que em desperti a les 7 i m'activi, després de tots els follons amb el carnet em trobo a l'agència una noia diferent al pavo del dia abans, torno a intentar el tema del lloguer i em salta que cap problema, que hi ha una companyia que me'l llogará... A les 10 del matí ja sóc dins d'un cotxe i amb unes ganes terribles de conèixer la illa... He tornat a deixar la marmotilla amb la mateixa postura, no hem intercambiat ni una sola paraula.