SUDAMÈRICA

Acaba la meva etapa sudamericana i plagiant la cançó cubana: "Hasta siempre Suramérica (aprendimos a quererte...)!!!". Intento inutilment fer un resum mental d'aquesta petita experiència i no en puc treure conclusions i això m'alegra, ja que les conclusions impliquerien una generalització que penso que no seria justa. A més, em reafirma la meva voluntat d'estar "de pas". Estar "de pas" és una actitud a la vida, un convenciment que dóna una flexibilitat i permet no jutjar. Això és molt important i no té rés de frívol sino tot el contrari: és un acte de responsabilitat. Implica, també, evolució i adaptació, no immobilitat. Quan un viatja per diferents cultures i societats s'està movent a través del temps i de l'espai i això és meravellós però acostuma a cometre l'error d'evaluar i valorar tot el que veu des del punt de vista del lloc i el moment d'origen; a partir d'aquí intenta ajudar, aconsellar, adoctrinar i finalment...jutjar. L'error consisteix en que això, lluny de ser una ajuda (amb bona fe) es converteix en un perjudici per les persones objecte d'aquesta ajuda.

Els antropòlegs, historiadors,... els humanistes tenen molt clars aquest conceptes, parlen de la figura de "l'altre". "L'alteritat" és allò que ens és diferent i el seu estudi es fa sempre desde la base de la relativitat cultural. El gran mestre Kapuscinski -Déu l'hagi perdonat- té un llibret fantàstic en el que parla de "l'altre": "Encuentro con el Otro" i en tota la seva obra i vida periodística mostra com realment s'han d'aplicar aquest conceptes.

Al llarg d'aquest viatge per Sudamèrica una de les coses, en rel·lació a tot això, que m'ha cridat l'atenció i cínicament m'ha divertit, és el ramat d'europeus que es passejen per aquí disfressats de peruans o bolivians. Utilitzo la paraula "disfressats" perquè em resulta la més adient; pantalons de ratlles multicolors, bufandes, bolsos, gorros, etc... en un acte d'integració lamentable i pueril. El que més em diverteix -cruelment- és quan algú li dóna una patada a un gos, jo busco a l'instant amb la mirada el "disfressat" de la vora per veure la seva cara d'horror i desaprovació...

Malgrat tot, un no pot evitar tenir pensaments, pensaments que són "de pas" i que em fan veure que des del punt de vista europeu classifiquem Sudamèrica en base a la població indígena, amb això vull dir que Xile no ens sembla un país sudamericà i en canvi Bolívia la considerem la Sudamèrica pura i profunda. És una mostra de lo fàcil que és equivocar-se doncs és clar que els dos països formen part d'aquest continent. Són prejudicis, idees preconcebudes, i a més és un model de colonialització moderna en el que quan s'anul·la a "l'altre" ja és un dels nostres.

En realitat seria molt senzill d'acceptar el concepte de diversitat però requereix un esforç que molt poca gent és capaç de realitzar; el món està dividit entre nosaltres i els altres, i això va en tots els sentits i direccions referent a classes socials, religions, races, ideologies,... i és que tothom busca la seva pròpia identitat en la pertenença a un grup, a un conjunt. Jo penso que la identitat de cadaú ha de ser una cosa més individual, està clar que hi ha condicionants culturals, socials, econòmics,... però a partir d'aquí s'ha de treballar la identitat de forma individual i si el món algún día ha de canviar d'alguna manera, que no té perquè, però si hagués de canviar...estic segur que seria en aquest sentit, en la potencialització de l'individu, del ser humà individual. Avui penso això, demà ja veurem.

"El pensamiento es estar siempre de paso...el pensamiento no puede tomar asiento"
http://www.youtube.com/watch?v=YZsr9omEcKw
"De paso" d'Aute en versió de León Gieco.