La "Russell Road" és una antiga carretera que puja i baixa i rodeja la costa. És la meva porta d'entrada a la naturalesa del pais. A mig camí i un pèl amagat em trobo el Gallery Café. Són aquelles coses que no comprens què hi fan allà i que com poden ser tan especials i originals, el lloc és fantàstic sobre un acantilat i compagina un café -amb una terrassa espectacular- i una galeria d'art, on no puc evitar comprar un peix escorpí de llautó.
La carretera em porta entre postes de sol sobre el mar, inevitablement a Russell, al centre de Bay of the Islands, una bahia farcida d'illes. El lloc és tranquil·líssim, començo a constatar que en aquesta època de l'any no hi ha turisme. Al camping em deixen una cabana a mitat de preu i és que estic sol a l'inmens camping. No sé perquè no tinc por, però no en tinc gens.
El poble és un lloc ideal per relaxar-se i passar-hi uns dies sense fer res. Té un moll encantador ple de gavines amb molta mala llet i un passeig vora la platja que convida a la meditació; les cases són de fusta blanca i tenen porxo.Marxo creuant un trosset de mar amb el ferry i continuo amunt fins a la punta del nord, el "Reinga Cape". El paisatge és molt bonic, grandiós, però començo a sospitar que se m'esgotaran el adjectius en aquest pais. Destaca a la punta un far i el soroll del mar, o els mars millor dit ja que és en aquest indret on colisionen el Mar de Tasmània i l'Oceà Pacífic. Les onades trenquen les unes contra les altres paral·lelament a la costa.
Tota aquesta zona és terra de maoris i ells creuen que en el "Reinga Cape" és on les ànimes dels difunts inicien el seu camí de retorn al lloc d'origen. És un lloc sagrat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario