SALKANTAY TOUR (PERU)

A les 4.30 del matí em passa a buscar un bus, no em trobo massa bé però valor y al toro!!! L'autobús ens porta al grup de 15 més els guies i cuiners fins a Mollapata, a tres hores de Cuzco. Allà ens donen un bon esmorzar, es carreguen els caballs i mules amb els equips d'acampada i a caminar. Caminem 8 hores entre uns paisatges fascinants de montanyes altíssimes i precioses fins al campament, a 3600 metres d'alçada i al peu d'un glaciar.


Dormiré amb un nordamericà i un neozelandés en una minúscula tenda. La temperatura de la nit ha sigut de -8ºC. He dormit amb tres mitjons, 2 pantalons, camiseta, dos jerseys, anorac i gorro; increiblement he dormit.


Ens aixequem a les 4.30, te de coca, esmorzar i comencem l'ascensió al coll del Salkantay, a 4600 mts. Es nota l'alçada amb mal de cap i cansament i amb les pàjaras d'algún que sembli l'Indurain en aquella etapa del Tour. Superat el coll, preciós amb la glacera als nostres peus i un llac turquesa fantàstic comencem els descens fins al segon campament, al final hem caminat 10 hores.



El segon campament ens proporciona una nit més templada però els mosquits se'ns menjen, ens aixequem a les 5.30 amb una infusió de coca, com ahir, esmorzem i a caminar per paratges de selva subtropical, vorejant un riu del desgel fins a la tercera acampada a Santa Elena on anem a unes termes que són un regal del cel; allà ens podem dutxar i afeitar. Dues hores en remull d'aigües termals et deixen com un home nou. A la nit a l'acampada fem un sopar festiu amb molts plats tradicionals peruans i un foc de camp en el que es canten cançons de tots els països i es beu cervesa fins les 12 o la 1 del matí.

Les cerveses es paguen a les 7 del matí quan iniciem la última caminata fins a Aguas Calientes. Aquí ja només hi arribem quatre, la resta ha agafat un tren. Aguas Calientes és el poble que està al peu del Machu Picchu. Té l'aparença d'un poble de peu de pistes d'esquí. Molt bullici de turistes i excursionistes. Aquí dormim en un alberg que ens sembla un hotel de cinc estrelles. Demà pujarem al Machu Picchu. Tot el grup puja en bus, el primer surt a les 5.30 però a les 4 s'ha de començar a fer cua per ser els primers. Jo decideixo que pujaré a peu. A les 4 del matí començo a caminar en una espècie de cursa competitiva; amb la llum del frontal apreto el ritme i pujant graons de pedra desordenats uns més alts que altres, un trencacames; amarat de suor i amb el cor que em surt per la boca adelanto a moltíssima gent i arribo a dalt que ja hi ha uns 15 persones, em colo a la espanyola d'alguns i entraré al Machu Picchu el setè!!!