LAGO ATITLAN (GUATEMALA)

Encara amb la cabòria del robatori de la cartera marxo de Chichicastenango cap al Lago Atitlán. Aquest llac és un
a caldera geogràfica de més de 300 metres de profunditat i rodejat en la superfície per 3 volcans de 3500 metres. Diuen les guíes que és el llac més bonic del món, jo no tinc prou criteri com per afirmar-ho però sí és un indret molt maco i especial. El llac està tot envoltat per petits pobles que es comuniquen entre ells per barques motoritzades que fan el transport constant.
Arribo al poble de Panajachel i vaig directe a buscar la barca que em durà fins a San Marcos, l'escollit per descansar tres díes. A la barca conec a dues catalanes, d'Olesa de Montserrat, que van amb un francès; així que m'incorporo al grup i anem plegats a San Marcos.
San Marcos és un petit poblet de carrerons o més aviat sendes enmig del bosc, famós per tenir un karma i una energia molt especial, així que s'hi concentren multitud de centres de ioga, meditació, holístics, massatges, reiki, viatges astrals, tarot, tractamens de fòbies i pors, interpretació de somnis,... o sigui, que el poble està plè d'Illuminati que leviten per les sendes amb un somriure càndid i un posat de pau interior, que va amb el paper. Molts no parlen i et contesten amb signes les teves preguntes, van descalços i gossos, molts gossos per tot arreu. Em resulta un espectacles simpatiquíssim.
Ràpidament es crea una bona simptonia amb la Jèssica i la Sheila, és una connexió catalana a autremer. Tres dies de relax i banys al llac i..., molta connexió.
En un viatge les coses passen ràpides i en passen moltes, és una vida en compressió. Coneixes i deixes gent enrera constantment i tothom està obeert a que això passi, jo també. Quan t'obres al món, el món s'obre cap a tu de forma meravellosa.

Deixo els illuminati enrera i em disposo a anara cap a Tapachula, Mèxic. El mitjà escollit són els Chicken Bus, antics autobusos escolars americans decorats de mil colors i que van a tota hòstia i paren a tot arreu. El nom de chicken és perquè la gent hi puja de tot, sobretot gallines. N'agafo tres fins a la frontera en un día llarg però molt distret per tot el que passa en els busos, a cada poble hi pujen multitud de venedors ambulants i xerraires que venen bíblies, coliris, locions màgiques, de tot, és divertidíssim. Finalment arribo a la frontera de nit i tanco així la meva petita aventura centreamericana, he passat la pantalla. Demà volaré a Perú.