El llac navegable més alt del món sembla un mar, amb el seu blau profund, el seu horitzó i les petites onades que formen "ovelles", que diuen els francesos. Vaig a la part boliviana, al port de Copacabana on agafo una barca lentíssima que em porta a la Illa del Sol. Aquesta és la illa més gran del llac i la seu natal del primer Inca. Hi ha runes incas i la illa és àrida i molt bonica. Els habitants, pocs, són indígenes que parlen aruni i quetxua, l'espanyol només el xapurrejen. Passo dues nits a la illa amb la Emilie, una francesa que he conegut en el hostal i que es dedica a treballar per una associació francesa de "comerç just" i una cooperativa peruana d'artesans; ella fa els dissenys que els francesos encarreguen als peruans per comercialitzar en les botigues de "comerç just". L'excursió des del sud de la illa fins al nord ens ocupa tot un dia i els paratges són preciosos.
Les runes del temple inca és a tocar el llac i encara avui s'hi fan cerimònies on vénen tots els pobles del llac; els més coneguts són els Huros, de les illes flotants de la part peruana. El día clau de les cerimònies és el 21 de juny, en el solstici d'estiu.
Segons el calendari inca hi ha uns díes que estàn fora del calendari. Un d'aquests és el 24 de juliol, el dia que marxem de la illa. Ens trobem al port de Copacabana una infinitat de bonrotllistes de circ, amb les seves torxes, monocicletes, guitarres, trompetes, grenyes, malabars, etc... penso que a San Marcos no hi deu quedar ningú, i es que es fa a la illa una rave "recibiendo la energia cosmica del sol" "abierto para todos los artistas que quieran participar". Quin "viatge"!!!.A l'arribar a Puno, l'Emilie es queda allà i jo agafo un bus que em durà al cap de 7 hores a Arequipa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario