El treking al cañón del Colca comença amb una parada per visionar els còndors, miraculosament a l'hora que ens havien dit comencen a aparèixer, tímids, alguns còndors planejant de forma majestuosa per sota nostre. Poc a poc, van apareixent més còndors i cada vegada més insolents ens acaben passant a pocs metres de distància; és un espectacle impressionant. Em quedo parat quan m'expliquen que aquests ocells viuen més de 70 anys, no m'extranya que fossin uns animals mitificats per els incas.
El Cañón del Colca és una meravella natural, molt àrid per la seva altura (passem un coll a 5000 mts) i d'una gran bellesa, molt salvatge. El punt més alt del canyó és 
de més de 3000 mts. El treking comença amb el descens del canyó en un punt a 1200 mts, la baixada és dura per els genolls i un cop a baix ens trobem amb un microclima templat que permet a la gent del lloc tenir arbres fruiters i horts, és molt curiós. En una petita excursió per el cul del canyó arribem al que en diuen un oasis, que verdaderament ho és, de verda vegetació amb piscines i bungalows (per dir-ne alguna cosa) 
on passem la nit. Dormo en una cabanya sense terra, en un llit sobre fustes, amb un nordamericà que sembla més normal que el que em va tocar en el Salkantay Tour, que la última nit em va confessar que a vegades a mitja nit s'aixecava amb els ulls desorbitats i començava a insultar i dir coses lletges a qui estava allà... vaig pensar: "gràcies, ara dormiré més tranquil".L'endemà a les 5 del matí comença la segona part i més dura del trek, que consisteix en tornar a pujar el canyó en un camí empinat fins a dalt, en un ascens constant, i que ens ofereix el preciós espectacle de la sortida del sol. Totes les coses, amb esforç, semblen més boniques i valuoses. A mí personalment, no sé què m'esperava, el Cañon del Colca em va defraudar una mica, però s'ha de reconèixer que és molt impressionant.
De tornada, fem una parada en unes termes naturals, que ens deixen nous, i en diversos pobles molt autèntics on la vida local roda al voltant d'un mercat i una església. Aquestes esglésies les trobo totes precioses, són senzilles però estan molt habitades.També de tornada podem divisar les vicunyes. Jo tenia molta inquietud per poder-les veure, desde les primeres novel·les que vaig llegir de Vargas Llosa que sempre les cita... les vicunyes són de la familia de les llames i les alpaques. Tots ells son uns animals molt graciosos i simpàtics, però escupeixen.
No hay comentarios:
Publicar un comentario