REFLEXIONS DES DE LIMA (PERU)

El filet mignon estava exquisit, l'he regat amb un vi negre que he trobat deliciós, suter argentí em diuen. Les taules del voltant tenen converses interessants, animades però educades i ordenades. Són gent d'avançada edat, no hi ha gent jove en aquest restaurant. Tothom parla, platica, però ningú crida; no hi ha sortides de to i parlen de coses elevades. Practico allò que tant m'agrada i que és observar. No puc evitar fer comparacions mentals amb casa nostra, ja sé que les comparacions són odioses però el meu pensament és lliure... M'adono que aquí la gent, tant els grans com els joves, practiquen el meravellós art de la conversació i que nosaltres el perdem... Penso en els sopars i trobades en que participo on hi ha llargs silencis i converses entretrabades de baixa escola, amb sortides de to, crits i temes banals i superficials; ens fa vergonya parlar de coses íntimes i trascendentals. Cap on va la evolució? És l'evolució de la societat inversament proporcional a la evolució personal?

Tot el dia tinc al cap la cançó de L.E.Aute "LA Belleza"( http://www.youtube.com/watch?v=LEnr0GHkdTg ) que em va introduir una persona bella i que em va permetre "rozar aunque sólo sea por un instante, la belleza", la cançó és preciosa i parla de com ens podem perdre en els valors i deixar de costat el que realment és important: la bellesa, el verdader significat de la bellesa.

Doncs, en aquest indret de món, i penso que en tot Sudamèrica en general, encara queden moltes espurnes d'espontaneitat humana, d'inocència sentimental, de sinceritat emotiva, de bellesa, i malgrat estar com un observador, un espectador, d'estar al marge, de ser només un turista, els ho agraeixo profundament.