Machu Picchu vol dir en quetxua "montanya antiga", Wayna Picchu "montanya jove" i enmig d'aquestes dues montanyes i rodejat d'un paissatge montanyós fascinant es troba la ciutat santuari que coneixem com Machu Picchu. Descobereta a principis del segle XX ens dóna algunes dades de la civilització Inca, que era un imperi i que va desaparèixer amb l'arribada del espanyols. Com 150 espanyols van poder acabar amb aquest imperi? És un misteri. Com tot el que rodeja el món Inca, no se sap gran cosa i conseqüentment, està rodejat de teories fantàstiques i misteris... Si la foto primera es gira en forma vertical es veu com el Wayna Picchu es converteix en la cara de l'Inca, que protegeix la ciutat. Tota la ciutat està construida de forma brillant i aprofitant els jocs de llum. Trobem a Machu Picchu zones residencials, zones religioses, zones agrícoles, zones militars, zones astrològiques, zones gobernamentals,... És una ciutat complerta; una teoria és que es podria tractar d'una Universitat on vindríen els fills de la gent més considerada a aprendre totes les arts, també hi ha la teoria de què era una residència de joves verges ja que només es van trobar 150 esquelets, dels quals més de 100 eren de noies joves. El gran misteri consisteix en el fet de que no s'hi va trobar res de valor, ni or, ni plata, ni altres bens i la ciutat estava destruida
; però els espanyols no hi van arribar mai aquí ni en tenien coneixement. Existeix la teoria de les guerres internes entre germans fills del Inca i també la teoria de que van marxar a la selva i que encara hi són, que van destruir la ciutat per no ser descoberts i es van endur tot. Aquesta civilització era, com els mayes, de discurs mític i d'integració còsmica. Veneraven la mare terra (Pachamama) i les montanyes com a déus (Apu). Es troba a tota la ciutat llocs de ofrenes i jocs de sombres amb les montanyes veïnes, així com pedres tallades amb el perfil del paissatge. Observaben les estrelles mitjançant miralls d'aigüa sobre pedres planes a terra, coneixien els horaris i el calendari mitjançant la observació. Els Inca tenien tres nivells de realitat, el superior representat per el Cóndor (el Cel), el mitjà representat per el Puma (la terra) i l'inferior representat per la Serp (l'inframón); a tot arreu ho representaven amb pedres tallades en forma de piràmide escalonada i de forma que la sombra del sol reflectís a la terra la forma com d'una creu (un símbol també maya). Encara avui hi ha a totes les montanyes ofrenes que fan els natius, són ofrenes en forma de fulles de coca, petits objectes, cartes cremades, montículs de pedres que posen després de oferir una cançó del poble d'origen. Tot el Vall Sagrat, terra dels Incas, està ple d'aquestes manifestacions així com construccions de la civilització, sobretot murs. Els espanyols van destruir tots els temples i palaus i hi van construir esglésies i convents a sobre. Garcilaso de la Vega, fill d'un capità espanyol i d'una dona inca, és el cronista a qui els locals dónen més crèdit.
Entrar a la ciutat quan ni hi ha ningú, amb un silenci sepulcral i amb la bellesa del lloc, és una experiència indescriptible. Inmediatament em va envair una emoció tan forta que vaig tenir ganes de plorar, hi ha una energia molt especial en aquest lloc, un es queda totalment copsat fins el fons de l'ànima per tanta grandiositat i tanta bellesa. No ho puc descriure. Poc a poc es va anar omplint de gent i va anar perdent aquella màgia i amb la satisfacció interior d'haver viscut un moment tant especial i únic i amb un somriure misteriós al rostre he marxat al cap de quatre hores curtíssimes cap a Aguas Calientes per menjar una pizza i beure una cervesa al sol d'una terrassa. 
Durant tota la meva estada vaig tenir al cap la cançó de Manu Chao... "Pachamama te veo tan triste, Pachamama me pongo a llorar..." "Por el suelo camina mi pueblo...por el suelo camina mi raza..."
No hay comentarios:
Publicar un comentario