TOKYO, PRIMERES IMPRESSIONS... (JAPÓ)

Tot és molt intens, els problemes de comunicació i de comprensió son el primer xoc al arribar a Japó. Comprenc ràpidament que l'anglès no és suficient... La Kaori, una executiva nipona (First Class) que venia de Sydney, m'ajuda a orientar-me i m'acompanya fins al meu tren. El tren es va omplint fins a la bandera i constato que hi ha molt pocs occidentals, de fet no n'hi ha cap.
A l'alberg, constato que les normes son estrictes: quan ja he pagat les dues nits em comuniquen que a les 23.00 hi ha toc de queda, es tanquen les portes i qui no hi és es queda fora; al mateix temps a les 10 del matí has de marxar de l'alberg i no pots tornar a entrar fins a les 15.00 per neteja. M'entra un "sentimiento cárcel" terrible i el meu instint és de "aquí no em quedo" però trago i m'adapto... Com a revenja vaig al excusable de l'alberg i constato que estic assentat sobre una nau espacial, tenir les posaderes calefactades és molt agradable, després tot el cerimonial del xorret tebi,...etc...etc...
Deambulo per els carrers del centre i observo. Es generalitza una forma de caminar que consisteix en que las noies caminen amb els peus mirant endins i els nois amb els peus mirant enfora. Alhora tots articulen els genolls de forma amortiguada i la majoria son garrells, potser aquesta és la raó per la qual els vells estan recargolats com alsines centenàries. La gent és alegre i simpàtica, i són sense cap mena de dubte, encantadors. Les sales recreatives, n'està ple, s'omplen de gom a gom de gent de totes les edats, gèneres i condicions jugant compulsivament, enmig d'un soroll ensordidor, totalment absorts del món (estàn en el seu, de món). Mai havia vist tantes reverències i cops de cap des de que va venir el Bush a Espanya i el va rebre el Piqué.
Les noies joves, i les no tan joves, vesteixen faldilles curtíssimes amb mitjes a l'alçada dels genolls, algunes per sobre i altres per sota i amb sabates de talons dos números més grosses del que necessiten, entre la gent més jove les fisfresses son habituals: és gent divertida. Tot és un impacte i estic com emocionat i content, m'hi sento bé. L'amabilitat i les rialles dónen molt bona energia.
Ara, des del punt de vista occidental és una autèntica ciutat de freaks, un circ, i a mi m'encanta.
A l'habitació de l'alberg han aparegut, per separat, 3 homes de negocis amb els seus tratjos i maletes que s'han passat la nit tirant-se pets i que abans de dormir van estar no sé quanta estona xuclant i rexuclant fideus i sopes...Per cert, plou.