KIOTO-OSAKA-NARA (JAPÓ)

El triangle format per aquests tres punts és probablement el més concurregut per els turistes a Japó. Els separen distàncies molt curtes amb tren i són tres destins de gran interés.

Kioto és una ciutat fascinant que alterna els seus temples i els moltíssims carrers i carrerons estrets, de cases antigues i cables i transformadors elèctrics per tot arreu, amb una part moderna comercial i bulliciosa... No es pot oblidar el barri de Gion, el barri de les geishas on encara avui és possible veure'n per els carrers quan es dirigeixen a alguna cita o en tornen; en aquest barri, també de carrerons, està ple de botiguetes d'artesania i antiguitats i per la nit és un centre d'oci.

Osaka és una gran urbe amb pintes de postmodernitat, amb moltíssims panells publicitaris als edificis que combinen amb petites parades de menjars i botigues d'electrònica, és un centre molt actiu i molt distret per al turista.

Nara és tot el contrari de Osaka, una ciutat petita i tranquila on sembla que la vida passi lentament, multitud de temples i entre ells, el de Töda-ji, l'edifici de fusta més gran del món que és preciós però que el seu millor tresor està a l'interior: un buda de bronze de 16 metres d'alçada que és impressionant.

Estic tenint al Japó unes sensacions contradictòries ja que per una banda tot és molt bonic i interessant, però per altra banda a mí no m'està arribant de forma que em causi sensacions especials... La diferència cultural és molt gran i hi ha una espècie de mur invisible però que es percep que sembla inquebrentable, de totes maneres algunes vegades hi ha gestos que semblen que trenquen aquest mur, gestos meravellosos que creen moments màgics com quan una senyora en un tranvia em regala un caramel amb un somriure o un home em fa portar un plat de sashimi i una gerra de sake en un restaurant i quan marxa tan sols em diu "Wellcome to Japan", però a continuació es torna a reconstruir aquest mur... Són sensacions que tinc i que fan que em senti sol i aburrit, no passen massa coses extraordinàries; és un país tremendament organitzat on la gent no surt de la línea establerta, fins i tot al terra de les voreres està marcada la línea de color groc per on s'ha de caminar, les cues al semàfors, a les andanes dels trens, tot és ordre, silenci, els mòvils no sonen (malgrat tothom n'està fent servir un sempre), tot és molt curiós... Tinc ganes de canviar de país. He avançat la sortida i marxo cap a Beijing el dia 26. Avans però visitaré el Fuji-San i passaré quatre díes a Tokyo.