Arribo a Yamagata a la gran estació (cor de la ciutat, "as usual") i trobo una ciutat molt tranquila, vaig a sopar a un japonès on el propietari, molt amable, em recomana un plat que no puc recordar el nom però que consistia en una olla de verdures i bolets que em van deixar amb els fogons sobre la taula, un plat de bacon i diferentes salses; el procediment consistia en agafar un tros de bacon i posar-lo a bullir amb les verdures i els bolets uns segons, llavors treure'l i posar-lo en una tassa de salsa i a continuació menjar-se'l. Em va agradar molt i no vaig deixar ni una fulla d'enciam bullida. El sake entra molt bé i sembla fluix, però al tercer o quart glop ja veus que allò de suau, rés de rés...
En el tren de Yamagata a Tendö conec la Junko que ha viscut a Londres i ha estat a Barcelona. M'explica que això és un aburriment i que no veu l'hora de fotre el camp; jo he anat a Tendö per comprar uns regals i m'acompanyen en cotxe ella i la seva mare -una pagesa nipona de galtes rossades i ulls bondadosos- a la botiga en qüestió, no trobo el que buscava i m'aconsella que per aprofitar el dia vagi a Yamadera, diu que és lo únic que té una mica d'interès per aquí. Deixa la seva senyora mare i em porta en cotxe fins a Yamadera, un conjunt de temples de mitats del segle IX repartits per la montanya, entre camins i pedres escarpades, tot plegat és molt bonic i un lloc molt especial.
No hay comentarios:
Publicar un comentario