TOKYO (JAPÓ)

Tokyo em sembla una ciutat fascinant amb tots els seus contrastos: els excessos i l'ordre.

La capital de la segona potència econòmica del món té més de 12 milions d'habitants en una superfície relativament petita. El ritme de vida és intens i la contaminació acústica és molt alta; ells no criden mai ni parlen alt però a la que els dónen un micro... tot xerra aquí: les escales metàliques, les màquines expenedores, els trens, les estacions, els aparadors, ... Els trens i els metros són espectaculars, llarguíssims i sempre plens i puntuals d'una forma insultant.

La ciutat es divideix en zones i cada zona es distingeix per alguna cosa concreta com el barri electrònic, el financer, els comercials, els bohemis,... també hi ha punts de trobada de freaks i parcs temàtics, apart de temples i jardins. Hi ha de tot i força!!

He dinat en un restaurant temàtic de manga on les cambreres van vestides de col·legiales manga (és tot un rotllo això de les col·legiales... Un rotllo malatís vull dir.) i es dediquen apart de servir al client amb sumisió, a donar-li conversa ja que per elles és com el professor... ¿...? Una història molt rara i molt feaky ja que a més cantaven cançons de dibuixos animats i feien coreografies; a mí em va dedicar el plat després de fer-hi un dibuix a sobre amb ketchup.

Només passejar per Tokyo ja n'hi ha prou per no aburrir-se; tot és molt intens, la quantitat de gent, d'edificis, de botigues, de trens, de tot.

Com és l'últim dia a Japó he decidit tallar-me els cabells i aquest és el record que queda de la meva personalitat perduda, ja tirada per terra i a punt de ser escombrada... Quins rínxols!! Quina nostàlgia!!!