A l’arribar a Beijing la primera impressió se l’emporta l’aeroport, enorme amb un sostre de vigues i plaques metàliques que és un cel, infinit. Per anar a buscar les maletes et porten en tren.
Segueixo les instruccions dels del hostel per arribar i, evidentment em perdo. Finalment trobo el carrer del hostel, tot el barri és un conglomerat de carrers de gossos, runes i pols, tinc la sensación d’estar a l’Habana Centro, bicicletas per tot arreu i cotxes en doble sentit en un carreró mig sense asfaltar on només en passa un. I estic al centre de Beijing!!!
Segueixo les instruccions dels del hostel per arribar i, evidentment em perdo. Finalment trobo el carrer del hostel, tot el barri és un conglomerat de carrers de gossos, runes i pols, tinc la sensación d’estar a l’Habana Centro, bicicletas per tot arreu i cotxes en doble sentit en un carreró mig sense asfaltar on només en passa un. I estic al centre de Beijing!!!
El hostel està de conya, és un alberg de gats i patis interiors que està molt net i hi ha un ambient molt relaxat.
La plaça de Tiananmeng és de dimensions enormes, amb grans pantalles on passen desfilades militars e imatges dels líders polítics i militars i propaganda dels Jocs Ol'impics. Per accedir-hi has de passar contols de metalls i hi ha barreres per tot arreu. Estar al centre és molt especial. Just davant hi ha l’entrada de la Ciutat Prohibida, que és preciosa però que m’ha causat una sensación d’agobi increible…És una aglomeración de gent terrible, en un lloc tan bonic i especial la gent, com sempre, ho espatlla tot… I no serà que no tenen espai –a les places hi caben més de 90.000 persones- però posen barreres i fan passar a tothom per caminets estrets i en doble sentit, mils i mils de persones xafant-se, apretante-se i cridant, cridant molt. El xinesos criden, també escupiexen. Això del sipis és bastant impressionant; ténen dues modalitats: la més escandalosa és amb la que fan pujar el moc de la gola a la boca mitjançant el típic soroll de rascat, giren una mica el coll i expulsen el gargall, l’altra és la que no fan pujar el moc a la boca sinó que directement es tapen una fosa nasal i fan una bufada cap a fora i treuen el moc pel nas… Tot plegat fa que el terra estigui ple de gargalls i que estiguis pendent dels sorolls dels que estàn a la vora perquè en qualsevol moment el deixen anar i no els preocupa massa qui hi ha per allà al costat… M'esta agradant molt Xina.
Demà vaig a fer un trekking a la Great Wall!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario