SYDNEY (AUSTRÀLIA)

Superada la grip, surto de l'alberg com les cries de l'ós surten de la cova per primera vegada, estic feliç. El dia és calorós, cau una solana que et deixa fregit i la gent camina per el carrer com es camina els primers dies de primavera, contents d'anar lleugers de roba i amb l'energia del sol que carrega les pil·les a tope.

Sydney m'agrada, edificis d'oficines imponents, el monorail per sobre de la gent creant escenes de Blade Runner, tot barrejat amb alguns edificis victorians. Parlant de la Reina Victòria hi ha una estàtua seva impressionant just davant de les galeries comercials Queen Victoria -elegantíssimes- donada per el poble irlandès al poble australià... somric interiorment i penso quin descans els va quedar als irlandesos al trobar aquesta excusa per desfer-se del coi d'estàtua del coi de Reina Victòria...jajaja, ja sabem com estimen els irish als anglesos...

He arribat fins al port i he agafat un transport acuàtic que m'ha permès veure l'edifici del teatre de la òpera des del mar i tot l'skyline de Sydney i algunes platges properes.

La René m'ha dit que la tormenta de sorra va ser increible, que tot era vermell, el cel, l'aire,... que feia molta por. M'ha demanant si m'agradaven les noies japoneses sexys, li he dit que sí i m'ha contestat que em calci.