Porto uns dies desubicat. En aquest país a aquesta època, no hi turisme o n'hi ha molt poc. El clima és d'hivern, amb fred, pluja i vent i els parcs nacionals no tenen excursions organitzades. Els trekkings es fan per lliure però et recomanen que no els facis, ja que hi ha força neu i el temps pot canviar ràpidament i es pot complicar la cosa.
Arribo al parc nacional de Tongariro, darrerament conegut com Mordor ("El Senyor del Anells"), intento fer un track però m'ho desconsellen, que en faci un de curtet... No hi ha ningú. Començo a caminar i les indicacions són bàsicament nul·les, o sigui, que em perdo i n'acabo fent un altre d'unes 3 hores. Camino vorejant un riu per un bosc de fades misteriós, 
jo els busco els ulls als troncs del arbres i els dits a les rames, no vull xafar cap hobbit però m'encantaria trobar-me la Liv Tyler amb el seu vestit blanc sedós...
Donada la impossibilitat de caminar per Mordor i els alts preus dels albergs decideixo marxar cap a Whangarei, al sud. A l'alberg, encantador, només hi som un anglès que fa 5 anys que viu a Austràlia, un xec que no obre la boca i jo. La ciutat em sembla una ghost-town, em preocupa que potser estem en guerra i hi ha toc de queda; la realitat és que a les 5 de la tarda i al carrer principal no hi ha ni sombres i les botigues són tancades, curiós.
L'endemà marxo cap a New Plymouth, al volcà Taranaki, a veure si hi ha més sort!!! El día és clar i assolellat però quan arribo, un inmens núvol, l'únic, tapa el volcà... Per sort des de l'altra banda el puc observar en la seva majestuositat. New Plymouth és una ciutat agradable, s'hi està bé i decideixo quedar-m'hi, descanso un dia i preparo una excursió per els voltants del Taranaki.
El temps ha millorat moltíssim i els del parc em diuen que cap problema i demà dora vaig a caminar, tinc la opció de fer nit en una de les cabanes, ja veurem... Tinc ganes d'ubicar-me.
No hay comentarios:
Publicar un comentario