CHICHÉN ITZÁ (MEXICO)

Chichén Itzá és una de les ciutats mayes més ben conservades i més imponents, ressalten la piràmide principal anomenada El Castillo que impresiona només veure-la. Sembla ser que representa tot el calendari maya i podriem dir que és digne de la numerologia de la càbala ja que quadren el nombre de graons amb els dies de l'any i les estacions mayes, també en els dos solsticis de l'any es creen un seguit de sombres entre totes les edificacions que es dibuixa sobre les escales la figura de la serp, important en la religió maya. Diuen, creuen, rumoreixen, que els mayes tenien contactes amb sers de l'espai exterior... Jo, quan em quedo amb la boca oberta veient aquestes construccions, penso que perquè no? Qui sap? De qualsevol forma, les cultures de discurs mític són apassionants. Qui coi va inventar el discurs lògic? Aquests grecs ens van robar tota la màgia, tota la integració amb la naturalesa...en això estava pensant...És que tinc molt temps.

En el conjunt d'estructures es troba un inmens joc de pilota on sembla ser que un dels dos equips eren sacrificats. Això del sacrifici sempre ha atret a molt públic, però el tema està en que els sacrificats herois del joc així com el sacrifici de les verges més belles eren tirants als cenotes!!! Sembla ser que creien que els cenotes representaven l'inframón i ser tirats allà permetia a les seves ànimes ser salvades i no passar per l'infern. Així doncs, la història anterior del cenote de Cobá pren una importància superior... Un cop sabut això no puc evitar aprofundir en el tema i anar a fer dues inmerisions en dos cenotes.

El primer va ser esfereidor, poques vegades he passat tanta por, sense vissibilitat, enfocat amb la llinterna no veia a menys d'un metre...La concentració de sal era impresionant, anavem entrant a coves i cavernes subterràneas a més de 15 metres de profunditat i ho vaig passar malament, em vaig sentir com Perséfone raptada per Hades i només volia que vingués Deméter a portar-me al regne del dia i de la llum. Tanmateix també Ulisses va va baixar al regne de Hades en el seu camí.

La segona inmersió va ser preciosa, en aigua dolça entre estelectites coralines, coves i cavitats subterrànies precioses, una de les coses més boniques que he vist mai. Deixo una foto del grup de submaribnistes i estic esperant les fotos que vàrem fer a sota, quan les tingui, les penjo.

COBÁ (MEXICO)

En el moment que la meva habitació és va oplir de bonrotllistes de litrona i bombos vaig decidir marxar d'Isla Mujeres.



Cobá és una ciutat maya no restaurada enmig de la selva, es creu que hi van viure fins a 40.000 mayas. Hi ha poques estructures excavades però resalta un parell de jocs de pilota, amazing!!! i la Gran piràmide de 42 metres d'alçada, on des de dalt es veu tota la selva inacabable. Molt bonic, els mayas en sabien molt i molt.


A la vora de Cobá hi ha un gran llac que, per la meva sorpresa, està plegat de cocodrils!!!





Els cenotes són cavitats subterràneas plenes d'aigua dolça, autèntiques coves amb les seves estalegtites i estalegmites. Després de recorrer sis kilòmetres amb una bicicleta destartalada que em deixa un xaval de Cobá (per no pagar el taxi, digue-me català!!!), sota un sol de justícia, sense aigüa i en carreteretes solitàries amb pujades i baixades, arribo al cenote de Tamcach-ha. El vigilant em veu tant apurat que m'ofereix seure a refer-me a la sombra de la seva caseta i després de fabricar un got amb artilugis de plàtic puc beure una mica d'aigüa abans de desidratar-me del tot. Un cop refet, baixo al cenote i el tinc per mi sol!!! Quina experiència i quina por!!! El lloc és màgic i preciós, però amb el sobrecalentament del meu cos i amb la solitud no em banyo fins que al cap de mitja hora arriben uns anglesos que els veig com els meus salvadors per si em passa res. Però aquella mitja hora de solitud en la cavitat no es pot oblidar, en queda de record una foto un pèl pornogràfica:

ISLA MUJERES, UN TROSSET DE CARIB (MEXICO)

Arribo a Cancún i vaig directe amb el shuttle a buscar el ferry que em porta a Isla Mujeres. El clima és sofocant, començo a suar, el meu cos reacciona després de la temperatura gèlida de l'avió... El paisatge d'Isla Mujeres m'és familiar, és com si ja hi hagués estat, és el Carib. Carrers sense asfaltar, gent per tot arreu tumbats en les seves hammacks, torrats de pells, alegres i tristos per parts iguales i bona gent per sobre de tot. El mar és turquesa i la claror és espatarrant.

M'instal·lo al Poc-Na Hostel, un alberg de hippies molt xulo i amb molt rotllo, ideal per gent que vol gastar poc i conèixer un munt de bonrotllistes, acabaré tocant els bombos si em quedo gaires dies...:). L'alberg té un bar fantàstic al centre i un altre a la platja on per la nit vé tot el poble. Costa de dormir. Habitacions compartides entre 6 i 8, i molts escarbats i mosquitos, això comença a ser un viatje.

He fet dues inmersions fantàstiques amb una canadenca i una americana, a la primera hem vist tortugues partout, és època d'aparellament i jo no sabia que les tortugues tinguéssin tant vici, allò semblava una verdadera orgia, fantàstic. Eren enormes, i quan ens veien s'enlairaven enganxades...ha estat una experiència super guapa veure l'aparellament de la tortuga!!!

Com bona platja caribenya, el sunshine és meravellós. No em deixa de sorprendre per vagades que ho vegi; la posta de sol al mar, com el mar s'engull el sol. És molt bonic, i et quedes quiet, i parat i en silenci davant d'una manifestació de la naturalesa tan bestial.

NEW YORK 3

Central Park un diumenge és un bullici d'activitat. Hi ha molta gent fent esport, footing, moltes famil·lies passejant, partits de bèisbol, gossos, i molts, moltíssims esquirols que vénen a posar per la foto (vaig tenir la sensació que un em va fer els seu típic cric cric i em va picar l'ullet...).

A la vora de Central Park hi ha el museu d'història natural. Se'm van quedar els honorables petrificats, i mai millor dit, al veure la col·lecció de fòsils i esquelets complerts que tenen de dinosaures, és impresionant, per no parlar d'esquelets sencers de mammouths i tot tipus de fauna ja extinguida. És un museu enorme totalment recomenable a qualsevol que tingui un mínim d'inquietud... Visita obligada.

Meteorit

Tenia ganes de passejar per la vora del Hudson. Aquest riu el tenia grabat en la memòria des de la primera vegada que vaig llegir el Poeta en Nueva York de Lorca i volia veure si encara "se emborrachaba con aceite". Hi ha una espècie de passeig marítim on la gent fa footing i passeja els gossos, a vegades de 6 en 6 (són residències de dia de gossos) cadaú amb el seu collaret amb el número, està tot molt arreglat i inclús s'estàn construint grans edificis de vivendes a l'estil de la zona de la Diagonal Mar, per entendre'ns. Però es percep el passat més industrial i de port pesquer i trobo finalment aquell oli que tenia en la ment, realment vaig veure com l'oli emborratxava el Hudson...Només em va faltar veure els rius de sang i i plomes...ja hauria estat massa!!! També hi ha els molls de Chelsea amb un grapat d'embarcacions de luxe i restaurants flotants. Dins dels molls està ple de restaurants i clubs esportius d'èlit, inclús un club de golf. New York és així...

NEW YORK (BROOKLYN i CONEY ISLAND)

Travessar a peu el pont de Brooklyn sempre té un encant especial. El dia és plujós i enboirat i això m'agrada. Travessar aquest pont amb la solana deu ser una experiència per recordar... A l'altra banda de riu m'emporto la fantàstica sorpresa de trobar un barri bohemi, de passat industrial i reconvertit en espais culturals, teatres, tallers i botigues que semblen obres d'art i restaurants xulíssims. Tot entre carrers empedrats i bonyeguts on encara hi queden les vies de tren, parets grafitades, tot molt recomenable.

Just a la vora hi ha un barri residencial, els Heights que son una espècie de barri de Pedralbes amb una calma increible, carrers cuidats, edificis baixos, preciosos, silenci, calma, pau, i molts diners.

Coney Island és com una fira de poble de grandíssimes dimensions on el seu màxim exponent és la coneguda nòria i que ara sembla ser que volen treure i està tothom recollint firmes i donatius per "Save Coney Island". Es troba en un passeig marítim molt llarg i una platja molt ampla on hi cap moltíssima gent, sobretot immigrants acostumats a anar el cap de setmana a escampar la boira. Apart d'això i del seu passat històric, em sembla un lloc poc recomenable...Amb certa decepció em decideixo a refer els 40 minuts de metro fins a Manhattan quan de sobte em trobo amb el FreakShow, amb tot un repertori de personatges sortits de vés a saber on i que em semblen criatures encantadores. Fantàstic espectacle de gent clavant-se claus amb un martell pel nas, tragant espases reals de més d'un metre, traspassant electicitat per el cos, menjant foc i encenent-se la llengua, xafant vidres, llengües partides com serps... Tot amb una conya fantàstica. Meravellós. Tenen una cervesa pròpia que està molt bona!!!

NEW YORK

El Bowery's Whitehouse Hostel és cutre salsitxero, però m'agrada. Les habitacions (cubículs de no més 2x1,5 mts) no tenen sostre. La meva està a la última planta i a sota la claravoia. El barri és meravellós, l'East Side i a tocar del Soho. Caminar per aquests carrers és fantàstic i a la nit és una zona molt concurreguda.

Camino per New York i m'impresiona les moles d'edificis del districte financer, amb els carrers tan estrets. El ferry a l'Estatua de la Llibertat em sembla un timo. El Metropolitan Museum afortunadament no és tan bèstia com m'imaginava les seccions d'Egipte, Grècia i Roma. Així evito enfadarme interiorment amb l'expoli. Hi ha lo just. Em provoca el sentiment de sempre de pensar en el llegat d'aquestes tres civilitzacions i en què els deixarem nosaltres a les properes civilitzacions...???

Avui aniré a Brooklyn.

AEROPORT DEL PRAT I SORPRESA!!!

M'acompanya la família a l'aeroport i em trobo la sorpresa que l'Anna, la Jess, el Xavi i el Xescu han vingut a despedir-se... Moltes gràcies!!!

El paio del check-in flipa amb el meu bitllet i quan veu que vaig a Amman els ulls l'hi fan "xiribites" i m'acribilla a preguntes de qui són, on treballo, com he pagat el bitllet, còpia de la tarja de crèdit, perquè vaig a Amman, qui m'ha fet la motxilla, qui l'ha comprada,...(American Airlines, of course...) Quan acaba amb les preguntes resulta que el vol ja està tancat, híjole!!! Al final em fa un bitllet manual i corrent per els passadissos per no perdre el vol, gairebé no em puc despedir dels meus pares i al fina... God bless América!!!