No sé per on començar. Això és increïble. Quan arribes a Saigon, només sortir de l'aeroport, de la porta d'arribades, ja estas al carrer enmig d'una multitud festiva. Sorolls, crits i botzines. Fa una calor tropical, humida, i això determina a la gent i el seu caràcter, n'estic segur. Un cop al taxi, que em fot la primera astillada del dia, em començo a donar compte del trànsit. Els carrers estan presos literalment per les motos i les bicicletes, mils, milions m'atreviria a dir; en totes direccions i sentits, tocant la botzina constantment i esquivant cotxes, gent i altres motos.
L'hotel està en un carreró en forma de túnel, el típic carreró en el que normalment no et posaries però resulta que està ple d'hotelets un a tocar l'altre. Els carrers estan atapaits de gent, llestos més no poder que venen de tot. He comprat un Lonely Planet fotocopiada que és perfecta. La gent seu a les voreres amb els peus plans, el cul a un milímetre de terra i els genolls a l'alçada del clatell: una postura no apta per gent amb tots els tendons del cos curts, com jo. Acabaria panxa amunt com una tortuga.
Les noies de Saigon són extraordinariament guapes, les "Miss Saigon" porten uns vestits estampats sedosos que s'obren a l'alçada de les caderes i els cauen fins als peus per davant i darrera. Això els dóna una elegància exòtica. Tot és molt exòtic, és totalment exòtic.
Creuar el primer carrer és un exercici de superació inoblidable. Mires a la dreta i a l'esquerra i penses: no creuaré mai. Però amb un acte de valentia o d'inconsciència o simplement d'adaptació et llences al buit (com fer ponting). Amb pas lent però ferm vas creuant, atent, i les motos i bicicletes et van esquivant i passant per tots cantons...increible.
De nit, els carrers es converteixen en una orgia de llums, terrasses, bars, menjars, cerveses,... La gent menja al carrer, en terrasses o a la vorera amb la música de fons de les botzines i els motors de les motos.
La oferta sexual i narcòtica és abundant, agobiant per a un turista solitari com jo... S'ofereixen en moto, seguin-te per els carrers, assegudes a les terrasses, per tot arreu. Els que de dia t'oferien fer de guia o llogar-te una moto, de nit t'ofereixen marihuana o "ladies". Està ple de locals de marxa i de personatges com els de les películes del Vietnam... Ahhh!!! és que estic al Vietnam.
Després de sopar m'en vaig a dormir que demà aviat em passen a buscar per anar al delta del Megkong!!!!
GOOD MORNING VIETNAM!!!!
L'hotel està en un carreró en forma de túnel, el típic carreró en el que normalment no et posaries però resulta que està ple d'hotelets un a tocar l'altre. Els carrers estan atapaits de gent, llestos més no poder que venen de tot. He comprat un Lonely Planet fotocopiada que és perfecta. La gent seu a les voreres amb els peus plans, el cul a un milímetre de terra i els genolls a l'alçada del clatell: una postura no apta per gent amb tots els tendons del cos curts, com jo. Acabaria panxa amunt com una tortuga.
Les noies de Saigon són extraordinariament guapes, les "Miss Saigon" porten uns vestits estampats sedosos que s'obren a l'alçada de les caderes i els cauen fins als peus per davant i darrera. Això els dóna una elegància exòtica. Tot és molt exòtic, és totalment exòtic.
Creuar el primer carrer és un exercici de superació inoblidable. Mires a la dreta i a l'esquerra i penses: no creuaré mai. Però amb un acte de valentia o d'inconsciència o simplement d'adaptació et llences al buit (com fer ponting). Amb pas lent però ferm vas creuant, atent, i les motos i bicicletes et van esquivant i passant per tots cantons...increible.
De nit, els carrers es converteixen en una orgia de llums, terrasses, bars, menjars, cerveses,... La gent menja al carrer, en terrasses o a la vorera amb la música de fons de les botzines i els motors de les motos.
La oferta sexual i narcòtica és abundant, agobiant per a un turista solitari com jo... S'ofereixen en moto, seguin-te per els carrers, assegudes a les terrasses, per tot arreu. Els que de dia t'oferien fer de guia o llogar-te una moto, de nit t'ofereixen marihuana o "ladies". Està ple de locals de marxa i de personatges com els de les películes del Vietnam... Ahhh!!! és que estic al Vietnam.
Després de sopar m'en vaig a dormir que demà aviat em passen a buscar per anar al delta del Megkong!!!!
GOOD MORNING VIETNAM!!!!
ja li dic a l'Anjo que vull anar a Vietnam. Pot ser que tu podras convencer'l...!
ResponderEliminarpetons,
Alison