A la coberta del vaixell hi fa un vent bestial i el sol és de justícia però val la pena no pèrdre't aquest espectacle preciós. És molt bonic.
A l'arribar a Siem Reap van apareixent barraques a la vora del riu, alçades sobre puntals de fusta i molt vida, molt moviment, canoes i barquetes carregades de gent i productes van amunt i avall, els nenes floten sobre cubells gegants i ens mostren serps enormes agafades pel cap, tothom ens saluda amb un somriure, no hi ha rés més bonic i saludable que un somriure.
A la nit, sopant amb una anglesa que he conegut al mig del carrer, he demanat pitó: una serp deliciosa cuita per mi mateix; ella ha menjat cangur.
Demà exploraré el millor tresor d'aquesta ciutat: els temples d'Angkor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario