La pitjor expressió de la naturalesa humana ha marcat el devenir d'aquest pobre i petit pais. Influenciat per els seu veis Tailandia i Vietnam, ha saltat d'una desgràcia a una altra fins al present, que sembla que ja amb democràcia vol recuperar-se i jo li desitjo vivament.
El terrorífic règim de Pol Pot i el seu Khamen vermell (règim ultra-comunista maoista, que va portar a terme un genocidi cruel amb més de 1,7 milions de morts) i la guerra amb Vietnam ha deixat escoll en els cambodians. L'espectacle de pobresa i de gent amputada per les mines és molt fort i molt trist. La història d'aquest país és trista.
Entro a cambodia des del Vietnam amb bus i el primer que em sorprèn és la gran quantitat de casinos a l'estil de Las Vegas (alguns no ténen rés a envejar) que hi ha a la frontera, al costat de xavoles i gallines, vaques i porcs. El paissatge és de camps d'arròs, enormes plantacions d'arròs molt extenses. Tot sovint, a peu de carretera s'alcen enormes mansions noves o en construcció d'un luxe desmesurat, insultant per el lloc on són. Les meves pel·lícules mentals em fan creure que són dels propietaris dels casinos, no sé si hi ha grans latifundistes però el rotllo dels casinaires m'és més divertit. Creuem el Mekong amb un ferry i ens dirigim a Phnom Penh, la capital. La zona turística està al voltant del Mekong i els seus vaixells turístics. Un passeig marítim molt nou recòrrer tot el riverside i a l'altra banda, els hotels i terrasses i bancs i botigues i amputats omplen les voreres.
Visito el museu del genocidi, una antiga escola convertida en presó d'interrogatoris i tortures: trist, molt trist... També visito els Killing Fields, on es duien a terme les execucions durant el règim de la barbàrie, calaberes, òssos,...: trist, molt trist...Decideixo fer el que més m'agrada: caminar entre carrers, pèrdre'm per zones no turístiques, entrar a mercats atapaits, bruts, fer una cervesa en algun bar local, observar: tot és molt brut, les escoles estan plenes en dissabte, en una motoreta hi anaven 6 persones, els camions es 
desborden, hi ha molt trànsit, molta pol·lució, molt soroll, fa molta calor, les barberies són al carrer i els cabells corren junt amb la pols i les deixalles; enmig de tot, també hi ha cases molt luxoses que et fan mal de cor de veure-les: el luxe i la suntuositat, depèn de on, és molt desagradable. He vist un elefant per el carrer. Hi ha moltes escoles angleses i això es nota amb la gent, que el parla força bé. He vist nens del carrer, molts. Nens de 8 o 9 anys fumant, nenes molt joves amb Alains Delons decrèpits. Molts temples i cementiris i monjos budistes.
desborden, hi ha molt trànsit, molta pol·lució, molt soroll, fa molta calor, les barberies són al carrer i els cabells corren junt amb la pols i les deixalles; enmig de tot, també hi ha cases molt luxoses que et fan mal de cor de veure-les: el luxe i la suntuositat, depèn de on, és molt desagradable. He vist un elefant per el carrer. Hi ha moltes escoles angleses i això es nota amb la gent, que el parla força bé. He vist nens del carrer, molts. Nens de 8 o 9 anys fumant, nenes molt joves amb Alains Delons decrèpits. Molts temples i cementiris i monjos budistes.
La ciutat és anomenada la Perla de l'Àsia; jo no sé quin carallot es va inventar això, però és un carallot!! A mí, però, m'ha agradat.Demà a les 7 del matí agafo un vaixell cap a Siem Reap, per el Mekong.
La Pau és bona. Peace is Good, men!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario