TERRACOTA WARRIORS (XINA)

Patrimoni mundial per la Unesco, diuen que la vuitena meravella del món... Sigui com sigui és impressionant, però el que més m'impresiona és el deliri humà, la paranoia o la esquizofrènia de qui promou aquesta barbaritat que esdevé amb el anys en meravella. El fet de que no estigués documentat també ho trobo màgic i et fa volar la imaginació cap a quantes coses més podem estar xafant de vés a saber quant i de quina naturalesa...

La troballa va ser increible: tot un exèrcit organitzat en rangues i en cossos d'infanteria i caballeria, tots a tamany natural i cadaú diferent del del costat...No n'hi ha cap d'igual. La precissió dels treballs és increible, la sola de les sabates, els rostres, les mans, els colors dels vestits, és realment una obra d'art. Si algú mai es pregunta què vol dir la expressió "treball de xinos" que vingui aquí i a la Gran Muralla i ho comprendrà perfectament.

SHANGHAI (XINA)

Shanghai és una ciutat moderna, d'edificis imponents; rascacels de formes post-modernes que s'alcen per sobre de barris antics i desordenats, de roba estesa i pollastres per les voreres, d'olor d'orins i peixos de tot tipus, de tortugues i de cant de grills... Els contrastos són fantàstics i no deixa de sorprendre com just darrera d'un carrer comercial amb les millors marques del món, hi ha un carreró brut amb gent dormint sobre carros i extirpant pollastres sobre la vorera, a ple sol entre crits i escupits...fabulós.

Al vespre he trucat el Guillem de Barcelona i que viu aquí, m'ha tret a passejar en un via crucis de bars de moda en una nit de halloween on tota la colònia estrangera de Shanghai s'ha posat les seves més estravagants disfresses i han sortit a desenfrenar-se... El "Glamour Bar" és un lloc glamourós de setins i pianos, barres rodones i làmperas de llàgrimes victorianes, en una setena planta en vistes al riu i amb els rascacels il·luminats com a rerafons, el "Rouge" no s'hi podia ni entrar de tantíssima gent que ocupaba totes les escales des de la vuitena planta fins a la planta baixa... Al final en un altre modern bar hem coincidit amb un parell de mallorquines i una madrilenya amb qui ens hem escapat fins a un chinese night club, local people, fantàstic... Hem sortit de dia i bastant perjudicats... C'est la folie de la nuit!!! Shanghai surprise!!!

SUMMER PALACE -BEIJING (XINA)

Dins de Pekin però a les afores es troba el Summer Palace, uns jardins enormes amb un llac fantàstic i ple de construccions templàries que era la residència d'estiu dels emperadors.

Avui és un enorme jardí on passejar i relaxar-se; està ple de gent fent footing i passejant, una espècie de boira baixa, de bruma, li dóna a l'entorn un aire enigmàtic, com de passat.

En un raconet del jardí, a la vora d'un estanc he trobat un pintor, inconscient de que era ell el millor paissatge.

LA GRAN MURALLA (XINA)

Una de les mes grans obres de la humanitat, es va comencar a contruir el segle V aC i es va acabar el segle XVI dC. L'objectiu de la seva construccio era la proteccio dels pobles barbars del nord, pero finalment van acabar passant al segle XVII i es que les fronteres... L'aigua nomes es pot parar temporalment pero al final sempre passa.

Em feia tanta il.lusio estar a la Gran Muralla!! Faig un "madrugon" i em passen a buscar amb un minibus amb el que fem tota una escombrada de gent a les portes dels seus albergs, encara de nit. Ens recollim tots dins d'un autobus gran i al cap de 2 hores arribem al peu de la Gran Muralla, en el tram de Jinshangling. Farem un trekking de 10 kms fins a Simatai per sobre la muralla. Els Deus volen que el dia sigui esplendit i que es encara millor: que no hi hagi ningu. En molts trams caminem sols el grup capdavanter, que som un america, un irania, una holandesa, una alemana i un servidor. Ens avancem en un trekking dur, d'escales de pujada i baixada. El paissatge es impressionant, la serp de pedra que recorrer les montanyes i que et deixa sense aler tot sovint es va trencant amb torres imponents, moltes d'elles sense restaurar -en passem unes 40- i puja i baixa per la serralada infinita partint el paissatge amb "dins" i "fora". Aquesta es la funcio de les muralles.

L'experiencia d'estar aqui es increible, la llastima es que no tenim la capacitat de donar-nos compte del valor real que tenen les coses, de l'esforc i sacrificis que ha requerit, de com es poden portar tantes tonelades de pedres i crear aquesta obra faraonica, de com es pot organitzar la logistica de l'alimentacio i tots els subministres primer als constructors i despres als soldats, de la sang que ha vessat la la Muralla,... Ens limitem a reconeixer una obra esteticament preciosa i que intuim col.losal, per cert, hi ha gairebe 6.000 kms de muralla... i es que en gairebe en 20 segles es pot fer molta feina.

A 'acabar el trekking trobem una tirolina llarguissima sobre un riu i no ens podem estar de tirar-nos, jo em tiro amb la Daniella, una alemana deliciosa amb una timidesa dolcissima; nomes en el buit, penjada del meu arnes, s'ha desbocat en uns crits i unes rialles que m'han semblat sensacionals.

BEIJING (XINA)

A l’arribar a Beijing la primera impressió se l’emporta l’aeroport, enorme amb un sostre de vigues i plaques metàliques que és un cel, infinit. Per anar a buscar les maletes et porten en tren.
Segueixo les instruccions dels del hostel per arribar i, evidentment em perdo. Finalment trobo el carrer del hostel, tot el barri és un conglomerat de carrers de gossos, runes i pols, tinc la sensación d’estar a l’Habana Centro, bicicletas per tot arreu i cotxes en doble sentit en un carreró mig sense asfaltar on només en passa un. I estic al centre de Beijing!!!

El hostel està de conya, és un alberg de gats i patis interiors que està molt net i hi ha un ambient molt relaxat.

La plaça de Tiananmeng és de dimensions enormes, amb grans pantalles on passen desfilades militars e imatges dels líders polítics i militars i propaganda dels Jocs Ol'impics. Per accedir-hi has de passar contols de metalls i hi ha barreres per tot arreu. Estar al centre és molt especial. Just davant hi ha l’entrada de la Ciutat Prohibida, que és preciosa però que m’ha causat una sensación d’agobi increible…És una aglomeración de gent terrible, en un lloc tan bonic i especial la gent, com sempre, ho espatlla tot… I no serà que no tenen espai –a les places hi caben més de 90.000 persones- però posen barreres i fan passar a tothom per caminets estrets i en doble sentit, mils i mils de persones xafant-se, apretante-se i cridant, cridant molt. El xinesos criden, també escupiexen. Això del sipis és bastant impressionant; ténen dues modalitats: la més escandalosa és amb la que fan pujar el moc de la gola a la boca mitjançant el típic soroll de rascat, giren una mica el coll i expulsen el gargall, l’altra és la que no fan pujar el moc a la boca sinó que directement es tapen una fosa nasal i fan una bufada cap a fora i treuen el moc pel nas… Tot plegat fa que el terra estigui ple de gargalls i que estiguis pendent dels sorolls dels que estàn a la vora perquè en qualsevol moment el deixen anar i no els preocupa massa qui hi ha per allà al costat… M'esta agradant molt Xina.

Demà vaig a fer un trekking a la Great Wall!!!

TOKYO (JAPÓ)

Tokyo em sembla una ciutat fascinant amb tots els seus contrastos: els excessos i l'ordre.

La capital de la segona potència econòmica del món té més de 12 milions d'habitants en una superfície relativament petita. El ritme de vida és intens i la contaminació acústica és molt alta; ells no criden mai ni parlen alt però a la que els dónen un micro... tot xerra aquí: les escales metàliques, les màquines expenedores, els trens, les estacions, els aparadors, ... Els trens i els metros són espectaculars, llarguíssims i sempre plens i puntuals d'una forma insultant.

La ciutat es divideix en zones i cada zona es distingeix per alguna cosa concreta com el barri electrònic, el financer, els comercials, els bohemis,... també hi ha punts de trobada de freaks i parcs temàtics, apart de temples i jardins. Hi ha de tot i força!!

He dinat en un restaurant temàtic de manga on les cambreres van vestides de col·legiales manga (és tot un rotllo això de les col·legiales... Un rotllo malatís vull dir.) i es dediquen apart de servir al client amb sumisió, a donar-li conversa ja que per elles és com el professor... ¿...? Una història molt rara i molt feaky ja que a més cantaven cançons de dibuixos animats i feien coreografies; a mí em va dedicar el plat després de fer-hi un dibuix a sobre amb ketchup.

Només passejar per Tokyo ja n'hi ha prou per no aburrir-se; tot és molt intens, la quantitat de gent, d'edificis, de botigues, de trens, de tot.

Com és l'últim dia a Japó he decidit tallar-me els cabells i aquest és el record que queda de la meva personalitat perduda, ja tirada per terra i a punt de ser escombrada... Quins rínxols!! Quina nostàlgia!!!

HOTEL-CÀPSULA A TOKYO (JAPÓ)

Abans de venir a Japó tenia clar que una de les coses que volia fer era dormir en un d'aquests curiosos hotels.

Són hotels destinats a donar un racó on dormir als tardaners de la nit, als tancabars, lo bé que m'anirien a mi a Barcelona... La primera impressió és evidentment la de que estàs a la morgue d'un hospital o directament en els ninxos del cementiri, però de seguida t'adones de totes les coses bones d'aquest lloc. Normalment és només per homes però aquest tenia dues plantes destinades a les dones. La última planta són els banys, tots acristllats i des d'on mentre et dutxes i banyes veus tota la ciutat...i tota la ciutat et veu a tu.

Ja a dins la càpsula, la meva era la 5004, tens tot un dispositiu de comandament de ràdio, televisor, alarma, llums, vaja...que un s'hi troba fins i tot bé allà dins. No sé com ha sigut la nit de moguda doncs jo vaig caure rodó i no m'he enterat de res...he dormit com un tronc. Fantàstic.