lunes, 14 de diciembre de 2009

NUWEIBA -MAR ROIG (EGIPTE)

Surto d'Aqaba, al sur de Jordània, amb vaixell. És un golf estret on no perds mai la visió de la terra àrida i desèrtica a banda i banda. Desde la coberta del vaixell i mirant enrere es veuen les ciutats veïnes de Aqaba (Jordània) i Eliat (Israel), a la dreta Egipte i a l'esquerra Aràbia Saudí: 4 països, 2 continents, molta roca, molta pols, molta història i massa sang.
Aquest punt del planeta és un nexe de civilitzacions, costa comprendre com els homes s'han matat durant tants anys per aquest pedregar on no hi creixen ni els cards; però per aquí passaven totes les caravanes comercials d'Egipte i de l'Extrem Orient (Yemen, Saba) des del principi dels dies, els primers homínids també van passar per aquí. A més i sobretot, és bressol de les tres grans religions monoteïstes: judaïsme, cristianisme i islam. Tots fills d'un mateix Déu i tots fills únics. Quanta sang s'ha vessat en nom de Déu!!!

Arribo a Nuweiba, al costat del mont Sinaí, i el port és un galimatíes de dimensions extraordinàries: merda per tot arreu, gent cridant i corrent, el control d'equipatges desbordat i col·lapsat per els fardos enormes que la gent transporta, la gent saltant uns per sobre els altres i passant els detectors de metalls corrent i de dos en dos... un catxondeo increïble.
M'instal·lo en un resort mig abandonat, mig en obres, mig destruit que malgrat tot insinua un passat esplèndit amb una piscina central i platja privada (plena de merda però preciosa). Com no pot ser d'altra manera, sóc l'únic client de l'hotel i em tracten de meravella.

Al matí em reuneixo amb la Sarah, una jove anglesa afincada aquí des de fa més de 4 anys i casada amb un camàndules alemany amargat i malcarat. Espero que obri els ulls aviat i no massa tard. La Sarah serà la meva Dive Master per les inmersions al Mar Roig. Amb un jeep atrotinat ens perdem per entre estructures de formigó mai acabades fins arribar a una platja deserta on fem dues inmersions precioses, meravelloses: he vist tants i tants peixos i coralls, acuaris fascinants de colors vius, moltes espècies que no havia vist mai.
Fer submarinisme en aquestes condicions és una passada: dues persones soles sense iots turístics ni "sabelotodos" subacuàtics, en una duna al mig del desert que mor al mar, entrant caminant i sortint somrient en una platja on et pots endur la sorpresa de que passi un beduí a dalt d'un camell mentre tú estàs vestit de neoprè...

2 comentarios:

  1. Ostres Josep, porto uns 3 mesos seguint el teu bloc , però si fins ara em semblava apassionant això sembla una película..bé , suposo q n'has viscut unes quantes ja de pel.lícules en tots aquests mesos.. espero q continuis disfrutant !! Salut!! MArc

    ResponderEliminar
  2. Películes de tot tipus Marc, menys de terror. A mí també em sembla espectacular tot el que et passa viatjant així, de fet és fantàstic poder viure totes aquestes coses que per altra banda, ja em semblen com normals...jajaja. La propera setmana ja torno a Barcelona i tindré temps de païr tot aquest empatx d'emocions, experiències i sensacions fabuloses que he viscut. Merci!!

    ResponderEliminar