TREN DE BEIJING A LHASA (TIBET)

Em desperto a les 5 del matí amb el reflex de la neu de les montanyes que creuem. Faig un salt del catre i començo a recòrrer el tren en soledat i silenci, tohom dorm. El paissatge, encara de nit, és al·lucinant; el meu altímetre marca que em sobrepassat els 4000 metres i la lluna ho il·lumina tot. Estic entrant a les montanyes del Tibet!!! Déu meu!!! Estic flipant i tant excitat!!...Al Tibet!!!


Rés importa les incomoditats del dia abans, rés importa que l'estació de Xi'an fós una cort de porcs, que el compartiment de 6 faci 2,5x1,5, que el meu llit estés desfet i encara calent, que els wc estiguin col·lapsats de matèria, que el llit sigui més dur que el Clint Eastwood i el Chuck Norris junts...rés importa perquè tot això són minúcies, coses totalment insignificants i evidentment rés comparable a aquest despertar.


Es fa de dia en una espècie d'altiplà enorme desèrtic, amb montanyetes nevades i llacs congelats, amb ramats de yaks i pastors que miren desafiants el tren monstruós que viola les seves terres. Passem a 5200 metres (i això ho pagaré a la nit amb el mal d'alçada).
Venir al Tibet m'ha costat força ja que Xina posa certs impediments i dificultats. Es necessita un "permit" especial i aquest només te'l concedeixen si contractes un tour turístic amb una agència xinesa, o sigui que surt car, lent i estas controlat. El tren és, per mi, la millor manera d'entrar al Tibet ja que avances amb el paissatge i convius amb els locals durant dos dies i realment val la pena.

Comencem a passar per poblats de pastors amb les banderoles típiques al sostre i vaig agafant consciència de que estic al Tibet!!! Estic al Tibet!!! jajajaja estic al Tibet i això em fa feliç!!!

Arribo a Lhasa destrossat per els dos dies de tren, m'espera la Maru que serà la meva guia i m'acompanya a l'hotel. Surto. Lhasa és deliciosament bruta, deliciosament desordenada, deliciosament caòtica i és per sobre de tot un lloc sagrat, una ciutat santa. Percebo la energia amb la gent resant per els carrers i això em penetra per tots els poros de la pell, m'emociono com un infant amb tot el que veig, sento, oloro,... No puc evitar compartir-ho amb qui millor ho entèn i qui més s'ho mereix.