
Ara tots al cayuco, alerta senyora no patini, d'un en un, en aquesta població es fan els caramels de coco: aquest és el procés. Pròbi'l, sí, aquest és amb ametlla. Aquí un cop acabats, compri'n com a record, son artesanals. Aquí una boa de 4 metres, qui es el primer a fer-se la foto? Vinga, tothom al cayuco que anem a dinar, quanta gent vegetariana? Les vegudes no estan incloses, vagi'n al servei abans de tornar al cayuco, en aquesta illa la gent cultiva fruita, tothom a seure a les taules: això és papaia, això és pinya, això... ara els volen fer una demostració de les cançons populars del poblat (Àààààla!!!), tornem amb canoa. Espero que hagin disfrutat!!!

En una de les moltes parades coincideixo en la taula amb un neozelandès i un galès que feien la mateixa cara de "oh my God" que feia jo, em pogut riure una estona de tot el show i conversar agradablement de molts temes, al vespre ho rematarem a Saigon.
El Mekong m'ha agradat molt, penso que per lliure o amb un grupet reduit i treient tots els reclams comercials és una excursió molt guapa i una bona experiència. Tornaré a veure el riu a Camboia aviat.
Jajajaja... la millor crònica des que vas començar aquest viatge, txaval!
ResponderEliminarAquesta és la veritable aventura!!
M'encanten les fotos!!! Però, falta veure els companys del "tour" .....
ResponderEliminarJAJAJA No us ho podeu imaginar!!! Jo pensava que hace un chico como yo en un bus como este!!!
ResponderEliminarAl final però, mira, ens hem rigut tots un rato. Una altra anècdota.
Alison a l'Anjo ja el convenço jo quan torni :)
que bo,em sento tan identificada,tu ets un afortunat dons aixo es nomes una anecdota no una constant en el teu viatge,que grafic ets!
ResponderEliminar