martes, 23 de junio de 2009

CHICHÉN ITZÁ (MEXICO)


Chichén Itzá és una de les ciutats mayes més ben conservades i més imponents, ressalten la piràmide principal anomenada El Castillo que impresiona només veure-la. Sembla ser que representa tot el calendari maya i podriem dir que és digne de la numerologia de la càbala ja que quadren el nombre de graons amb els dies de l'any i les estacions mayes, també en els dos solsticis de l'any es creen un seguit de sombres entre totes les edificacions que es dibuixa sobre les escales la figura de la serp, important en la religió maya. Diuen, creuen, rumoreixen, que els mayes tenien contactes amb sers de l'espai exterior... Jo, quan em quedo amb la boca oberta veient aquestes construccions, penso que perquè no? Qui sap? De qualsevol forma, les cultures de discurs mític són apassionants. Qui coi va inventar el discurs lògic? Aquests grecs ens van robar tota la màgia, tota la integració amb la naturalesa...en això estava pensant...És que tinc molt temps.
En el conjunt d'estructures es troba un inmens joc de pilota on sembla ser que un dels dos equips eren sacrificats. Això del sacrifici sempre ha atret a molt públic, però el tema està en que els sacrificats herois del joc així com el sacrifici de les verges més belles eren tirants als cenotes!!! Sembla ser que creien que els cenotes representaven l'inframón i ser tirats allà permetia a les seves ànimes ser salvades i no passar per l'infern. Així doncs, la història anterior del cenote de Cobá pren una importància superior... Un cop sabut això no puc evitar aprofundir en el tema i anar a fer dues inmerisions en dos cenotes.
El primer va ser esfereidor, poques vegades he passat tanta por, sense vissibilitat, enfocat amb la llinterna no veia a menys d'un metre...La concentració de sal era impresionant, anavem entrant a coves i cavernes subterràneas a més de 15 metres de profunditat i ho vaig passar malament, em vaig sentir com Perséfone raptada per Hades i només volia que vingués Deméter a portar-me al regne del dia i de la llum. Tanmateix també Ulisses va va baixar al regne de Hades en el seu camí.
La segona inmersió va ser preciosa, en aigua dolça entre estelectites coralines, coves i cavitats subterrànies precioses, una de les coses més boniques que he vist mai. Deixo una foto del grup de submaribnistes i estic esperant les fotos que vàrem fer a sota, quan les tingui, les penjo.

No hay comentarios:

Publicar un comentario