Central Park un diumenge és un bullici d'activitat. Hi ha molta gent
fent esport, footing, moltes famil·lies passejant, partits de bèisbol, gossos, i molts, moltíssims esquirols que vénen a posar per la foto (vaig tenir la sensació que un em va fer els seu típic cric cric i em va picar l'ullet...).
Tenia ganes de passejar per la vora del Hudson. Aquest riu el tenia
grabat en la memòria des de la primera vegada que vaig llegir el Poeta en Nueva York de Lorca i volia veure si encara "se emborrachaba con aceite". Hi ha una espècie de passeig marítim on la gent fa footing i passeja els gossos, a vegades de 6 en 6 (són residències de dia de gossos) cadaú amb el seu collaret amb el número, està tot molt arreglat i inclús s'estàn construint grans edificis de vivendes a l'estil de la zona de la
Diagonal Mar, per entendre'ns. Però es percep el passat més industrial i de port pesquer i trobo finalment aquell oli que tenia en la ment, realment vaig veure com l'oli emborratxava el Hudson...Només em va faltar veure els rius de sang i i plomes...ja hauria estat massa!!! També hi ha els molls de Chelsea amb un grapat d'embarcacions de luxe i restaurants flotants. Dins dels molls està ple de restaurants i clubs esportius d'èlit, inclús un club de golf. New York és així...
No hay comentarios:
Publicar un comentario