

La visita comença per el Siq, tot un seguit de gorges; parets altíssimes erosionades per l'aigua i el vent que serpentejen i creen un espectable preciós, espectacular. En un punt que el pas es fa estret es dibuixa entre les escletxes la façana del Tresor, l'edificació més famosa i la més ben conservada per la situació protegida del vent; és una façana hel·lenística preciosa. tothom aquí se sent una mica Indiana Jones serpentejant el Siq i arribant al Tresor. La gran sorpresa, però, és tot el que es troba després del Tresor, construccions d'habitatges a les roques, un anfiteatre preciós, les Tombes Reials espectaculars, el carrer de les columnes, el gran temple i finalment, com a coronació de tot, el Monestir. Aquesta última construcció em sembla totalment espectacular i fascinant, i jo que em pensava que només hi havia el "Tresor"...

Quina enveja! Quan estudiava a la universitat, sempre pensava que algun dia viatjaria a Iran, Iraq i aquests països de l'Orient Mitjà. Ara, la cosa està complicada, però envejo els que en poden percebre el que havia de ser el seu lent i tranquil caminar com deu ser, encara a dia d'avui, la visita a Jordània!
ResponderEliminarAixí és Albert, tot és tranquil aquí. La gent no ha venut el seu temps i el mantenen com el millor tresor... A més el país és tan petit (en 3-4 hores vas de nord a sud) que el temps sembla més llarg... Crec que Iran és un destí preciós i la seva gent molt acollidora i amable, com els jordans (apart dels taxistes i autobuseros que no paren de timar-me... :(
ResponderEliminarSuelta la pasta, coño, no seas tan catalán!
ResponderEliminar:D