AMMAN (JORDANIA)

A partir dels atemptats a les torres bessones i la guerra de l'Irak, el turisme a Jordània ha quedat reduit a gairebé "0". Això es nota en la falta d'organització i en les comunicacions. Els pocs turistes que hi ha -la majoria espanyols per el pont de la Constitució- es mouen en paquets turístics i vehicles privats. La sensació és d'estar en un pais molt pobre i destartalat. És un país molt petit i desèrtic, no té petroli ni sortida al mar... L'estabilitat dels seus veïns és fonamental per a ell i els seus veins són Siria, Irak, Aràbia Saudí i Israel i els territoris palestins... El rei Abdhullah, fidel a la tradició del seu pare, intenta mediar en els conflictes al pròxim orient i és un ferm defensor del diàleg; això li crea tensions internes amb els sectors més radicals però malgrat tot la seva imatge i la del seu pare són per tot arreu.

Amman és una ciutat gris, d'edificis grisos i destartalats. Té un teatre romà que és preciós i els carrers amb molta vida, sobretot masculina. Absència de dones i les que hi ha només els veus els ulls. La marginació de la dona és total. Els homes es fan festetes entre ells i es dónen petons, fumen i riuen, compren i venen, discuteixen, canten i ballen. Les dones es limiten a traslladar-se d'un lloc a un altre sense parlar amb ningú, algunes porten la cara destapada. Jo les trobo molt elegants i atractives, són altives i jo els percebo un caràcter fort i orgullós.

Vaig en bus local fins a Karak, el bus és un catxondeo i jo formo part de l'atracció, tothom fuma i riu i la frase de moda és "Welcome to Jordan", són molt simpàtics i extremadament educats i respectuosos, fan olor de colònia i de perfums d'esències (les botigues d'olis esencials a Amman són una delicia). El camí em mostra un paissatge desèrtic i em recorda que és un paissatge bíblic, imagino les caravanes comercials des d'Aràbia, els israelites fugint d'Egipte buscant la terra promesa, Moisès pujant al Mont Nebo, Sodoma i Gomorra, Gadara, Cleòpatra, la reina de Saba anant a veuré el rei Salomó i el seu temple... Aquestes coses m'encanten.

Arribo a Karak on em sorpren un castell fantàstic dels creuats per defensar les posicions de Jerusalem contra Saladí. En aquest castell es disputaren moltíssimes batalles, està força ben conservat les part subterràneas i jo fanteseijo amb els templaris i el grandíssim Saladí lluitant amb honor.

Estar en llocs tan significatius, amb tanta història i poder-los palpar, respirar i d'una manera tan tranquila, sense aglomeracions ni normes m'encanta.