LA GRAN MURALLA (XINA)

Una de les mes grans obres de la humanitat, es va comencar a contruir el segle V aC i es va acabar el segle XVI dC. L'objectiu de la seva construccio era la proteccio dels pobles barbars del nord, pero finalment van acabar passant al segle XVII i es que les fronteres... L'aigua nomes es pot parar temporalment pero al final sempre passa.

Em feia tanta il.lusio estar a la Gran Muralla!! Faig un "madrugon" i em passen a buscar amb un minibus amb el que fem tota una escombrada de gent a les portes dels seus albergs, encara de nit. Ens recollim tots dins d'un autobus gran i al cap de 2 hores arribem al peu de la Gran Muralla, en el tram de Jinshangling. Farem un trekking de 10 kms fins a Simatai per sobre la muralla. Els Deus volen que el dia sigui esplendit i que es encara millor: que no hi hagi ningu. En molts trams caminem sols el grup capdavanter, que som un america, un irania, una holandesa, una alemana i un servidor. Ens avancem en un trekking dur, d'escales de pujada i baixada. El paissatge es impressionant, la serp de pedra que recorrer les montanyes i que et deixa sense aler tot sovint es va trencant amb torres imponents, moltes d'elles sense restaurar -en passem unes 40- i puja i baixa per la serralada infinita partint el paissatge amb "dins" i "fora". Aquesta es la funcio de les muralles.

L'experiencia d'estar aqui es increible, la llastima es que no tenim la capacitat de donar-nos compte del valor real que tenen les coses, de l'esforc i sacrificis que ha requerit, de com es poden portar tantes tonelades de pedres i crear aquesta obra faraonica, de com es pot organitzar la logistica de l'alimentacio i tots els subministres primer als constructors i despres als soldats, de la sang que ha vessat la la Muralla,... Ens limitem a reconeixer una obra esteticament preciosa i que intuim col.losal, per cert, hi ha gairebe 6.000 kms de muralla... i es que en gairebe en 20 segles es pot fer molta feina.

A 'acabar el trekking trobem una tirolina llarguissima sobre un riu i no ens podem estar de tirar-nos, jo em tiro amb la Daniella, una alemana deliciosa amb una timidesa dolcissima; nomes en el buit, penjada del meu arnes, s'ha desbocat en uns crits i unes rialles que m'han semblat sensacionals.